A Catalunya, entre 1999 i 2022, s’han identificat 30 persones
El Departament de Justícia, Drets i Memòria, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, ha publicat el balanç del Pla de fosses 2020-2022, amb les dades més altes d’ençà que es va engegar el projecte. En xifres totals, es van recuperar les restes de 264 individus, en intervencions arqueològiques a 28 fosses. A més, es van dur a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp. D’altra banda, durant la vigència del Pla de fosses 2020-2022, es van retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades. També es van rescatar més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l’exèrcit republicà com de l’insurrecte, i d’algunes víctimes civils.
A Catalunya, entre 1999 i 2022, s’han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d’identificació genètica, el 2016. Dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena a Móra d’Ebre, es van retornar les despulles d’Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d’Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.
A les Terres de l’Ebre, les zones on s’han realitzat intervencions arqueològiques són: l’ermita de Sant Josep a Bot, el mas de Llacuna de Benifallet, el cementiri dels Reguers, el mas de Santa Magdalena a Móra d’Ebre, Valldepins a Ulldecona, Llenguaderes del Quico a la Pobla de Massaluca, Vallxiquer a Ascó i el mas de la Pila a Corbera d’Ebre. Les localitzacions s’ubiquen en indrets ben diversos: en eres properes als llocs d’execució, en cementiris, en línies de trinxeres dels fronts de guerra o bé en espais propers als hospitals de campanya i llocs de socors a peu del camp de batalla. Cal destacar l’increment de les intervencions sobrevingudes on les víctimes recuperades no van rebre mai cap tipus de sepultura, amb el qual les restes van quedar a la intempèrie o parcialment enterrades en els llocs on van morir, que s’han pogut localitzar, sobretot, arran dels incendis de Corbera d’Ebre de 2021 i 2022.