Josep Maria Balagué: “És molt més fàcil fer funcionar una càmera del 1910 que del 2000”

L’exposició ‘Dibuixar amb llum. Apunts de processos fotogràfics pioners del segle XIX’ forma part del cicle Mirades Creatives

Dibuixar amb llum és una exposició que convida a fer un viatge en el temps fins al segle XIX. Es tracta d’una mostra fotogràfica de Josep Maria Balagué, qui ha produït les seues obres a través de quatre processos fotogràfics propis del segle XIX. L’exposició es pot visitar al campus Terres de l’Ebre fins al 22 de desembre.

Com sorgeix esta passió per la fotografia analògica en un moment on domina el digital?
Des de jove he tingut la inquietud de fer fotografia de la manera en què es duia a terme als inicis de la fotografia. M’agrada molt tot el que té a veure amb el laboratori i la química, així que vaig decidir fins i tot produir jo el meu propi material, com és amb el cas del paper, perquè no entrés cap element extern.

I com es pot aprendre avui dia unes tècniques que fa tants anys que han quedat en desús?
A partir de molts tutorials d’internet, però també a través d’un receptari fotogràfic del 1901 que vaig poder trobar. També a partir de moltes proves.

Va ser difícil aprendre a manipular aparells de segles anteriors?
És molt més fàcil fer funcionar una càmera del 1910 que del 2000. El digital s’ha establert com la base actual i tenen un interior molt més complicat, és pràcticament un ordinador. La màquina que tinc del 1910 és molt més simple, és purament mecànica.

Comparteixes esta passió amb més gent?
Aquí no hi ha ningú més que dugui a terme este tipus de fotografies, tot i que sí que n’hi ha a la resta de Catalunya i d’Espanya. A mesura que vas aprenent es coneix gent que té la mateixa passió, o bogeria, que tu. El 2007 vam dur a terme una reunió a Barcelona per compartir aprenentatges sobre el col·lodió humit, un procediment fotogràfic utilitzat a finals del segle XIX. A partir d’aquell moment ens vam unir i vam estar treballant a la nau Ivanov, a Barcelona, tot i que amb els anys es va acabar i jo vaig continuar per la meua banda.

I pot ser complicat tirar endavant unes tècniques que estan obsoletes i és difícil aconseguir els materials.
Sí, això ja és més complicat. Trobo els químics a pocs llocs i la pel·lícula la compro a Gijón, per exemple. És difícil però s’aconsegueix.

L’exposició es titula ‘Dibuixar amb llum’, element imprescindible per a la fotografia, però què té d’especial en la fotografia del segle XIX?
Les obres s’han d’exposar a la llum ultraviolada. Antigament, s’insolava amb la llum del sol als laboratoris, ja que una llum de bombeta normal no era suficient. El problema que et trobes és que no es poden fer ampliacions, has de tenir els negatius de la mida que desitges.

Quines tècniques has utilitzat en els treballs exposats?
L’oli print, tècnica imprimeix sobre un paper al qual s’ha sensibilitzat a la llum una gruixuda capa de gelatina mitjançant sals de dicromat; la cianotípia, que usa ferrocianur de potassi; la goma bicromatada, que utilitza sals de crom i la goma amb pigment, i per últim, el marró Van Dyke, que utilitza sals de plata. Per mi esta última és la tècnica més maca. La plata és molt sensible i deixa una còpia de color marró amb un detall espectacular.

Què es podrà veure fotografiat amb estes tècniques?
A mi m’agraden molt les fotografies de plantes i, de fet, en honor a Anna Atkins, botànica i fotògrafa anglesa, hi ha presents uns fotogrames de plantes fets amb cianotípies.

Fotografiar analògicament també té una part de romanticisme.
El fet de disparar en càmera analògica t’estalvia el procés d’edició digital. Carregues la càmera, obres el xassís i fas la fotografia. Esta és la màgia i el misteri i, de fet, no és que no vegis la fotografia que has fet fins que no estàs al laboratori, sinó que no la pots descobrir fins que no has acabat de dur a terme tot el procés, que pot durar, el més ràpid, 15 minuts. És aleshores quan veus si ha funcionat.