TOTES LES NOTÍCIES DEL TERRITORI

Jesús M. Tibau: «L’esport ens regala unes situacions que cap guionista gosaria escriure»

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i tortosí per amor, Jesús M. Tibau ha publicat divuit llibres en solitari i una cinquantena col·lectius. Les seues dos últimes obres són ‘L’espectacle de la vida’ (Ganzell i Petròpolis, setembre 2021) i ‘I sentir-se encara amb forces’ (Onada Edicions, març 2022).

L’espectacle de la vida’ és un dietari que es forma a partir del dos primers que vas escriure amb Petròpolis i una tercera part que ara s’hi ha sumat. Per què has pres la decisió d’unir-los? Has tancat així l’etapa dels dietaris?

Al contrari, cada cop dedico més temps a escriure textos per al dietaris futurs, que ficció. Incloure els anteriors dietaris a L’espectacle de la vida és una forma de donar continuïtat a aquests fragments, de donar-los una nova oportunitat gràcies a la col·laboració de Petròpolis i Ganzell, i que arribin a més gent, perquè cada cop crec més en aquest espectacle de la vida i, perquè no dir-ho, perquè me l’estimo.

Abans de començar a escriure al blog a forma de diari, n’havies escrit mai?

No. Tinc alguna cosa escrita durant la meva primera joventut, quan no em passava pel cap escriure cap llibre, sense cap afany literari. La típica forma de compartir emocions íntimes d’aquella edat.

L’espectacle de la vida’ recorre un gran pas de temps i, a diferència dels diaris que solem escriure, este no està organitzat cronològicament. Com s’ha decidit organitzar?

Està organitzat per ordre cronològic d’escriptura, però gairebé no hi ha referències temporals. No són memòries, ni explico fets que calgui emmarcar en un moment històric concret, sinó tot el contrari. Intento mostrar la bellesa i emoció que s’amaguen a situacions quotidianes, aparentment banals, sense que importi el lloc ni la data.

Què conforma l’espectacle de la vida per a tu?

En una paraula, tot. Però a mi m’agrada fixar-me en allò que passa desapercebut, un cartell mig estripat, un petit objecte llençat a la vorera, una parella de vells caminant que parlen… Per exemple, en un concert o durant els Focs de les Festes de la Cinta, m’agrada mirar la gent que els mira.

En el llibre hi apareixen moments que et marquen com a persona, però també petites anècdotes i observacions quotidianes fins arribar a les 844 entrades. Hi ha algun dels dies en què has escrit que recordes amb un especial afecte?

En aquest dietari no mostro els moments més transcendentals de la meva vida, com ara el naixement de mon fill o la mort de mon pare, per exemple, que reservo per a compartir amb el meu cercle més íntim. No és aquesta la funció del llibre. Potser recordo amb més afecte els últims que he escrit (més enllà d’aquests 844; ara mateix vaig pel 901) i, sobretot, molts on el meu fill és el gran protagonista, que difícilment llegeixo en públic sense emocionar-me.

En el dietari es pot apreciar el teu interès per l’esport, faceta que s’ha materialitzat amb ‘I sentir-se encara amb forces’. Com ha estat el procés creatiu per aquests relats breus?

Per a mi escriure és una forma de jugar, i procuro no perdre aquest aspecte lúdic. Porto escrits més de mil relats de ficció, i arriba un moment en què és útil buscar alguna mena de fil per a estirar històries. Fa uns pocs anys em vaig adonar que tenia escrits uns quants relats ambientats en esports, i vaig pensar que seria una bona idea un recull amb aquest fil conductor. Com a escriptor, és un repte llaminer descriure un combat d’esgrima o un camp de golf, com a punt de partida, per a acabar parlant de la mena de personatges i situacions que acostumen a trobar-se als meus relats. A més, els esports aporten unes emocions compartides que venen afegides als relats de forma gratuïta, com una guerxada còmplice que envies al lector.

En aquest llibre es veuen totes les cares de l’esport: la passió, l’esforç, l’esperança, la desesperança… Com has viscut l’esport al llarg de la teua vida?

No practico cap esport, llevat de caminar al meu pas per la vora del riu, però m’agrada jugar, i seguir alguna competició com a espectador. L’esport ens regala unes situacions que cap guionista gosaria escriure, per resultar poc creïbles, i provoca esclats d’emoció d’altíssim nivell, en dècimes de segon, que, a més, poden ser compartides per milers o milions de persones. La literatura aporta emocions d’una textura diferent, que jo prefereixo, però trobo innecessari, i una tàctica errònia, prescindir de l’una o de l’altra. El llibre intenta fusionar aquests móns, de tal manera, que el meu repte és fer activitats amb aquest llibre a instal·lacions esportives.

Com estan lligats els sentiments i l’esport en els relats?

L’esport és la punta del fil d’on parteix la història, el decorat, el paisatge, allò que ajuda el lector a situar-se mentalment, i als personatges, sovint secundaris o derrotats, els ajuda a gestionar les emocions, els records, la vida.

Esta és la teua divuitena obra publicada en solitari. Futurs projectes literaris?

Tinc una desena de llibres pendents de publicar, i altres que tinc en ment i vaig escrivint una mica cada dia, però ara mateix tot indica que el proper a veure la llum serà un recull de poemes que em dedico a revisar obsessivament, com bé sap el seu editor.

Facebook
WhatsApp
Twitter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

També et podria interessar...

Copyright © 2020 APROPEBRE | Designed by IPM Projects