El jaciment de l’Antic d’Amposta està situat sobre un turó des d’on se veuen els camps d’arròs preparats per a la sega. Són unes vistes privilegiades però que als arqueòlegs de GRESEPIA (Seminari de Protohistòria i Arqueologia) de la URV que excaven el jaciment els costen quinze minuts de caminada cada dia. S’hi estan dues setmanes a l’hivern i dues a finals d’estiu, i en esta última campanya han començat a delimitar les estructures que són visibles a la part baixa i central, l’anomenat sector 3000. Per primera vegada, han identificat la muralla pel flanc nord.
Esta àrea és l’única que permetia l’accés a l’assentament a peu o a cavall. Per això era imprescindible que fos una zona protegida, amb un sistema defensiu que els arqueòlegs han començat a conèixer en estos últims dies. Segons Samuel Sardà, responsable de les excavacions i professor del Departament d’Història i Història de l’Art, “és possible que la zona central, aquesta muralla estigués dotada d’un bastió defensiu de format semicircular. Un tipus d’estructures que indiquen clarament que el nucli de l’Antic estava potentment fortificat”. Tot i els avenços, el grup encara no ha pogut fixar una data precisa sobre el moment de fundació de la muralla.
Pel que fa a l’extensió de l’assentament, els arqueòlegs creuen que podria arribar als 2.500 m2. Han identificat també tres fases diferenciades en el temps. La primera, “inèdita fins al moment en aquest sector, que ens ubica com a mínim al s. VI anE. Posteriorment, una altra compresa entre els segles IV-III anE. D’esta última, els investigadors en destaquen especialment la troballa de dues peces de plom en forma de fitxa, que probablement s’utilitzaven com a pesos de balança. Tenen el pes exacte d’un sheckel, la unitat de pes pròpia dels fenicis i que després se queden els cartaginesos. Esta dada pot ajudar a dotar de consistència la idea de l’adopció del sistema metrològic púnic entre les comunitats ibèriques de l’àrea ilercavona. A més a més, reforça també la possibilitat de situar un nucli geo-estratègic de primer ordre com l’Antic, en l’òrbita de control i d’influència del món cartaginès”.
La fase d’ocupació més recent s’estendria al llarg de la primera meitat del s. II anE. “A aquesta darrera fase corresponen una sèrie d’interessants reformes arquitectòniques que s’haurien implementat entorn el 200 anE, tal i com es desprèn de la singular troballa d’una moneda romana (un trient) encunyada l’any 208 anE. Pensem que aquestes reformes ens situen precisament en el moment de control polític més inicial per part dels romans, dels territoris i assentaments ibers situats al sud de l’Ebre, un cop conquerida la ciutat de Sagunt”. Els arqueòlegs destaquen que el registre del jaciment de l’Antic permet documentar dades molt precises sobre una etapa històrica que transcorre entre el 217 i el 212 anE “en què els territoris propers a l’antiga desembocadura de l’Ebre actuaren com a autèntica línia de frontera entre romans i cartaginesos”.
