Per Toni Royo, Consultor en Cooperació al Desenvolupament
El proper divendres 4 de març està convocada una concentració pel col·lectiu COREMBE per il·luminar el monument franquista a la Batalla de l’Ebre. L’objectiu de l’acte, segons expliquen en el seu comunicat, busca pressionar l’ajuntament de Tortosa perquè “complisca amb el mandat popular de rehabilitar i reinterpretar el Monument”. L’acte, a més, s’acompanyarà d’una encesa d’espelmes “per treballar per la pau i el diàleg, i en contra de les guerres i de totes les actituds no democràtiques i totalitaristes”.
Aquests dies és notícia la invasió militar russa a Ucraïna. Hi ha hagut concentracions per protestar contra la guerra. Tenim moltes raons per denunciar aquesta i totes les guerres, cops d’estat i opressions polítiques (Etiòpia, Iemen, Afganistan, Birmània, Ruanda, Bielorússia, i tants d’altres). En tots els casos es parteix d’una situació democràtica, feble o forta segons els indrets, que es capgira per la intervenció de països veïns, les forces armades, el mateix govern que esdevé autoritari o l’aparició d’actors locals amb interessos divergents als del govern electe. Factors que també reconeixem en el cop d’estat de 1936, la posterior Guerra Civil entre 1936-1939 i la consegüent repressió de la dictadura franquista amb execucions d’opositors fins dos mesos abans de la mort del dictador, el novembre de 1975.
Ja som familiars a les manifestacions contra les guerres. Des de la multitudinària manifestació contra la guerra d’Iraq el 15 de febrer de 2003 amb més d’un milió de persones als carrers de Barcelona, s’han continuat fent altres manifestacions i concentracions a les Terres de l’Ebre i arreu. Serveixi aquest petit repàs per contextualitzar l’activisme pel pacifisme: denunciar la violència, la guerra i l’opressió, aquí i arreu.
La concentració del COREMBE, amb el recurs a la il·luminació del monòlit franquista ens pot recordar la concentració convocada per la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, el passat 18 de juliol de 2021 en què es va projectar una obra d’Ignasi Blanch sobre la pilastra del que fou pont de la Cinta, i, des del 1966, base del monument.
Es demana la reinterpretació del monument per fer-ne un símbol de la pau. Es blanqueja així l’origen del monument en nom de la tan preuada pau que tan poc es cotitza internacionalment. No és congruent la reinterpretació en clau de pau per un monument creat per commemorar una guerra. No és tan simple com es pretén, tot i més quan encara existeixen tants esculls per condemnar el règim franquista i dignificar les seves víctimes. Ho estem veient amb la tramitació de la nova Llei de Memòria Democràtica.
Mantenir el monument franquista en nom de la pau. Parlem de pau o de mantenir l’status quo? L’status quo deriva de perpetuar la Llei d’Amnistia del 1977 que impedeix la investigació dels crims del franquisme, i que el projecte de Llei de Memòria Democràtica manté vigent. Un projecte de Llei que no recull la investigació a les empreses que es van beneficiar del treball forçat amb presoners franquistes -els mateixos que van acabar la línia de la Val de Zafan- ni la creació d’un fons de reparació per als treballadors. Com tampoc es contempla declarar il·legal el règim franquista nascut d’un cop d’estat, i no només “il·legítim o nul” perquè això no dona garanties a les víctimes d’una veritable reparació judicial.
Necessitem llum, sí, però per il·luminar la memòria històrica. Saber el que va passar per evitar-ne la repetició, obtenir justícia i reparació per les víctimes, i fer efectiva una política activa de sensibilització en cultura de pau, de drets humans i de memòria històrica adreçada als joves i la ciutadania.