La instal·lació de l’artista Ignasi Blanch convida a recórrer la ciutat descobrint figures il·lustres
Al casc antic de Tortosa, amb unes vistes privilegiades a les fortificacions de la ciutat, s’hi pot visitar la instal·lació de l’artista roquetenc Ignasi Blanch. La intenció és poder recórrer els espais seguint el Passeig de Ronda i el nou Passeig del Castell, on s’han donat a conèixer quinze figures il·lustres del panorama tortosí des de l’època romana fins al segle XX.
Més d’un centenar de persones han assistit al primer torn de les visites guiades organitzades este matí. En el punt de trobada, a la Plaça de l’Absis, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha explicat que l’Ajuntament de Tortosa treballa en l’expropiació dels immobles situats a la part superior de la plaça de l’Absis per tal de poder donar continuïtat al nou passeig del Castell i connectar-lo directament amb el passeig de Ronda. Una actuació que també potenciarà la visibilitat de la Suda de la mateixa plaça de l’Absis, amb la torre de Túbal en primer terme.
En els passis oberts a la població d’este dissabte, l’historiador i director del departament de turisme de Tortosa, Oriol Segarra, ha explicat que cada figura de gran format que recrea cada personatge va acompanyada d’un text explicatiu, amb opció de sentir esta informació mitjançant codis QR per a la gent amb problemes de visió. De manera cronològica, estos textos d’Òscar Cid posen en valor la vida i la contribució històrica de cada persona escollida. Segons Blanch, el projecte vol conscienciar la població tortosina de les gestes que hi van ocórrer, i també apropar als més joves als fets que han convertit Tortosa en la ciutat que és avui en dia.
Maria Griñó és una de les dones representades al Passeig de les Cultures. Griñó era la mare del general Cabrera, conegut com ‘el Tigre del Maestrat’, un dels militars catalans més trascendentals del segle XIX. Tal i com explica Segarra, “Tortosa esdevé una ciutat carlista. Cabrera serà el líder dels carlistes. És una guerra molt, molt cruel”. Griñó és jutjada pel fet de ser la mare de Cabrera i sentenciada a mort, un fet que provoca encara més tensió per la reacció de son fill. “És una víctima tràgica”. Fa pocs mesos, una investigació de la periodista Marina Pallàs va descobrir el seu lloc d’enterrament, desconegut fins ara. Les seues despulles estaven al cementiri de Tortosa i properament es posarà el seu nom i se rehabilitarà el nínxol en qüestió.
El doctor Ferran Clua és una altra figura rellevant. Clua va ser l’impulsor de la vacuna contra la còlera, fent servir de conillets d’Índies la seua pròpia família. Tot i els avenços científics del doctor, el vaccí va ser criticat i menystingut per científics de renom de l’època, com fou el cas de Ramón y Cajal. L’any 1884, a Tortosa, el metge va descobrir la cura a esta malaltia a la seua consulta, al carrer que actualment porta el seu nom. Una història que pot ressonar al moment de pandèmia que es torna a viure. La seua instal·lació se troba en una nova terrassa que ha sorgit en fer-se l’obra del castell a la falda de la muralla.
Víctor Beltri, Joan Abril i Pau Monguió van ser tres arquitectes cabdals per a l’arquitectura de la ciutat. A finals del segle XIX i principis del XX, ”van ser els màxims exponents de la expansió de la ciutat, quan se tomben les muralles i es formen els eixamples del Rastre i del Temple”, exposa Segarra. En esta última zona, Monguió va dissenyar diversos edificis modernistes, com la Casa Camós, l’Escorxador o la Casa Pallarés. Beltri, per la seua banda, és el responsable de la renovació del Palau de Montagut, però va tenir un breu recorregut com arquitecte a Tortosa. Abril, per la seua banda, és l’autor de l’Església del Roser o el Mercat Municipal. Va impulsar també l’actual Museu de Tortosa.
