Lluïsa Moya és artesana. Diu que treballar amb les mans és el que millor sap fer a la vida. És la propietària de la marca Havanna Style, que li permet dissenyar, fabricar i comercialitzar espardenyes. A la seua botiga del Perelló, un local d’exposició on hi té la fàbrica i el taller, ven tot el que fa. I sí, hi ha sabates, però també hi té fulars de seda que pinta a mà, que diu que és una de les seues passions. També s’hi veuen bosses d’origami, fetes de teles japoneses seguint dissenys típics del mateix país. Tot i que vol seguir millorant la tècnica, munta ventalls amb una tela especial que es fa enviar des d’Indonèsia, el batik. I construeix decoracions florals per a les espardenyes o per als cabells, en forma de diademes.
Havanna Style només te tres anys de vida. Lluïsa va decidir llogar el que, fa anys, havia estat un magatzem on manufacturaven carn. Ella treballa al taller, on pinta els materials, i a la petita fàbrica, tal i com l’anomena ella. Aquí hi ha tota la maquinària necessària per a cada pas del procés de creació de les espardenyes. D’esta manera, no ha d’externalitzar pràcticament cap part de la producció i la sabata és de proximitat.
En un curs per aprendre a confeccionar espardenyes, Lluïsa va descobrir que no tots els professors saben com ensenyar. Explica que va frustrar-se quan va comprovar que les sabates que havia creat no li entraven al peu. Decidida a esbrinar per què, va posar-se en contacte amb diversos fabricants que li van obrir les portes dels seues obradors i li van ensenyar els secrets d’una bona espardenya. A partir de llavors, va decidir emprendre la seua pròpia marca i dedicar-se plenament a este ofici.
Tot i les complicacions d’engegar un negoci des de zero, la confiança i l’actitud de Lluïsa Moya han fet que ara estigue preparant una col·lecció per a una marca que naixerà en els pròxims mesos. Per això estos dies està enfeinada, trastejant entre les màquines i parant atenció a cada detall. El procés per fer una espardenya des de zero no és simple: a grans trets, primer s’han de tallar les dues peces necessàries amb l’ajuda d’una encunyadora, assegurar-se que la roba està degudament revestida i, per últim, posar la sabata al piano, que és una espècie de planxa que dota l’espardenya d’una forma idònia per al peu. En este últim pas d’han de donar de si les costures, que prèviament s’han cosit a mà.
Començant per dissenys més bàsics, Havanna Style ha acabat confeccionant espardenyes catalanes. Tot va començar un divendres a la tarde, quan un nuvi va demanar-li a Lluïsa que li fes unes espardenyes de set vetes. El problema era que es feia les fotos l’endemà al matí. L’artesana va decidir acceptar el repte i va confeccionar-li les sabates sense saber vetar, només seguint la seua intuïció, i el procés va motivar-la tant que va voler aprendre’n de veritat. Tot i les reticències d’alguns productors a ensenyar-li els secrets d’una tradició tan antiga i preuada, Lluïsa va acabar trobant dos mestres que van mostrar-li els secrets d’estos patrons. Com repetix ella, la seua tossuderia i tenacitat l’han portat on és avui en dia.