El passat 5 d’agost va inaugurar-se al Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre, propietat del Comebe, l’exposició ‘Murs amb records. Memòria del silenci’. Se tracta d’un recull de fotografies dels diferents grafits de la Guerra Civil que encara se conserven en diversos punts del territori. Ara, per tal que se sàpiga de la seua existència, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) ha decidit investigar en els orígens de cada pintada i deixar constància de l’estat de conservació de cada obra.
Tal i com explica el director de Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, Batiste Forcadell, l’exposició naix d’una proposta d’Ebre, Art & Patrimoni, un cicle on els equipaments patrimonials ebrencs s’uneixen i ofereixen una reinterpretació de la història i la cultura de les comarques del sud. Enguany, la iniciativa gira al voltant del món de la il·lustració i el patrimoni. És per això que els grafits fets per civils i soldats a les quatre comarques del sud de Catalunya durant els temps convulsos de la guerra són els protagonistes d’esta exposició.
Segons declara el director del Consorci, l’èxit del projecte s’ha assolit gràcies als alcaldes, col·laboradors i entitats que s’han interessat pels vestigis de la Batalla de l’Ebre i en coneixen les localitzacions. La seua tasca ha estat la d’anar fins als indrets en qüestió, fotografiar-los i investigar, juntament amb professionals del territori que coneixen els detalls dels fets, per poder documentar-ho i explicar el context de cada pintada. Per a Forcadell, “el de la CNT, a Corbera d’Ebre, és el més representatiu, el més emblemàtic de tots. Se va fer en aquells primers temps convulsos, quan el moviment anarquista a la Terra Alta era molt fort i hi havia un procés de col·lectivització de les propietats”. Parla d’una pintada situada al carrer Major de la població que encara és visible per a tots aquells que s’atansen a visitar el poble vell, en una casa que va quedar marcada per l’agrupació CNT-FAI a l’inici del conflicte.
Destaquen també els trobats a l’interior de la Torre de Font de Quinto, a Campredó, que porten anys museïtzats. Se creu que no han estat objecte de cap acte vandàlic degut a l’esfondrament de l’últim pis de la construcció abans de la seua restauració. Situats a la part superior de la construcció, estos grafits estan protegits per un vidre i és possible llegir-los clarament. Són firmes, insígnies i missatges polítics. Els van fer brigadistes que pertanyien a la Marsellesa, soldats francesos i belgues que recolzaven el bàndol republicà. Tot i que és poc conegut, l’episodi viscut a la zona del flanc sud, entre Campredó i Amposta, és un dels més mortífers de la Batalla de l’Ebre. Un miler de soldats, la majoria estrangers, van morir en qüestió d’hores en una maniobra de distracció. Recupera aquí el fotoreportatge que ho explica.
Sobre l’estat de conservació de les obres, Forcadell té clar que “els que no estan museïtzats corren perill de desaparéixer a curt i mig termini. Se conserven millor aquells que estan gravats sobre pedra que no pas els que estan pintats”. A Ginestar, en un refugi, hi ha un missatge gravat a la paret de pedra d’un refugi. Això ha comportat que el missatge estigue quasi intacte, tot i que falta una part de la pintada. Se creu que la va fer algun membre d’uns dels regiments de més importància de la Batalla de l’Ebre, els pontoners. Van ser els encarregats de no deixar passar els franquistes i de defensar la seua banda de riu.
Des del Comebe creuen que tots els grafits haurien de protegir-se perquè “formen part del patrimoni de les Terres de l’Ebre”. Un exemple d’una obra que ha sobreviscut al pas del temps i el clima és la del Mas de Santa Magdalena, al terme de Móra d’Ebre, on fa un any se van trobar més d’una seixantena de fosses amb cadàvers que, actualment, s’estan intentant identificar. El XV Cos d’Exèrcit, una de les principals forces republicanes, va decidir instal·lar-hi un hospital de campanya degut a la seua proximitat amb el front de batalla. Els ferits provenien sobretot dels sectors de Gandesa i Corbera d’Ebre. Va funcionar, com a mínim, durant l’agost i el setembre de l’any 1938. El grafit trobat va fer-se en una de les parets de l’ermita, actualment derruïda. Hi surt un avió possiblement pintat per algun pacient. S’intueix que el dibuix ha suportat el pas del temps perquè antigament hauria estat protegit per la cúpula de la capella, ara ja caiguda.
Tot i el treball que ha representat poder ensenyar este recull de grafits al públic, la problemàtica de la conservació preocupa el director del Consorci. Cada ajuntament té les competències necessàries per mirar d’arribar a acords amb els propietaris de les finques privades on hi ha les pintades o per protegir les que estan en espais públics. Tot i això, la deixadesa amb què s’han tractat durant anys o el desconeixement de la població van a la contra d’aconseguir que estes empremtes puguen resistir el pas dels anys. Encara que algunes restes, com les d’un retrat de Primo de Rivera a la plaça de l’Església de Bot, han aconseguit perdurar i camuflar-se entre els elements de la vida quotidiana, com les senyals de trànsit.
