Els projectes presentats sumen una trentena d’aerogeneradors i 224 hectàrees de panells solars
El pla del Burgar és una depressió entre les comarques del Baix Ebre (Cardó-Boix) i la Ribera d’Ebre (muntanyes de Tivissa). En conjunt amb les muntanyes properes, constitueix una de les regions més ben conservades del sud de Catalunya, tant a nivell paisatgístic com de biodiversitat. Es tracta d’una zona molt poc poblada, i que fins fa ben poc es trobava fora de les rutes de comunicació de persones i mercaderies més habituals. Per estos motius, la zona ha pogut mantenir el seu caràcter rural i no ha patit les transformacions que s’han dut a terme en altres zones planes i de baixa muntanya del sud de Catalunya. El pla del Burgar està envoltat d’espais protegits (PEIN i Xarxa Natura 2000), i actua com a important corredor ecològic, a banda de formar part d’una àrea d’interès faunístic.
Entre les espècies que es poden trobar a la zona destaquen l’àliga daurada i l’àliga cuabarrada, així com altres rapinyaires nocturnes com el duc, l’òliba i el mussol comú. Per altra banda, esta zona és un lloc de pas de bona part de les planejadores rapinyaires emigrants que es poden veure a Catalunya, com ara el milà reial. Segons el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), en estes últimes setmanes han començat a tramitar-se diversos projectes de centrals d’energies renovables a la plana i muntanyes del Burgar. Fins avui, hi ha tres projectes de plantes solars i quatre de centrals eòliques. A estes cal sumar dues línies d’evacuació d’alta tensió: una fins a Vandellòs, i l’altra fins a Móra la Nova, la primera de les quals recolliria també l’energia produïda per una central solar propera en projecte a l’Ametlla de Mar.
L’entitat ecologista alerta que el cas de l’avifauna és especialment problemàtic amb estes instal·lacions, així com amb les línies d’alta tensió. Pel cas de les àligues, la zona es territori de cinc parelles de cuabarrada i tres de daurada. Per tant, la construcció de totes aquestes centrals energètiques suposarien un greu perill per a la seva supervivència. El GEPEC-EdC remarca l’existència d’informes recents que mostren com les centrals eòliques estan tenint una repercussió molt negativa en l’àguila cuabarrada, tant amb pèrdua d’exemplars per col·lisions com per desplaçament i pèrdua de territoris.