L’autora tortosina Gemma Balagué Escoda va escriure el seu llibre, Una mort petita, en només un mes. Va passar-se tot el gener rememorant, prenent notes i escrivint la seua història de maternitat. Hi aboca les frustracions de la infertilitat, l’embaràs i el desenllaç no volgut, la mort del seu fill Bru a les vint setmanes de gestació. Ja fa setmanes que la seua obra autoeditada viatja arreu de Catalunya, i a l’autora li arriben missatges de mares i dones que li fan arribar les seues experiències. Balagué, afincada a la Garriga, ha aconseguit una de les seues fites: col·lectivitzar un dol que sovint es passa en total solitud. “Per a mi ha sigut com construir un record. Primer vaig començar a escriure per ajudar altres dones però de seguida em vaig adonar que a mi també m’estava ananat molt bé. Me va ajudar a posar paraules a tot el que m’havia passat, a endreçar tot el dolor. Va ser una teràpia”, explica. Va ser també un regal per a la seua família, ja que, amb els dols perinatals, l’entorn no arriba a teixir una relació amb el bebè com ho fan els pares. “Ells no han conegut al teu fill, de manera que no t’acaben de comprendre perquè no l’han vist, no han fet el vincle. Esta és la manera de tenir un record d’ell i que la gent del meu voltant sàpiga què vam viure”.
La font d’inspiració primària per a Una mort petita va ser el diari que l’escriptora va començar quan va saber que estava embarassada. Havia patit infertilitat i, ara que portava el Bru dins seu, volia dixar constància de tot. “Escrivia, per exemple, que ho havíem dit a tal persona, o que havíem anat a fer una ecografia… quan se va morir, vaig continuar escrivint, i per fer el llibre vaig rellegir tot això. Me va ajudar a recordar moltes coses que havia oblidat. Este procés i el de correcció del llibre me van obligar a plorar, van fer que sortís tot. Me va ajudar”.
Esta és la manera de tenir un record d’ell i que la gent del meu voltant sàpiga què vam viure
Gemma Balagué Escoda, autora
Al llibre hi ha abocat la totalitat de la seua experiència. “Hi ha l’embaràs, la malaltia, la meua estada a l’hospital, el tracte que hi vam rebre i la tornada a casa, que és el moment més dur… i el ritual de comiat que li vam fer”. Hi toca altres temes, com la relació amb la mort i el dol, o l’espiritualitat. “També he escrit com ha viscut la societat este dol, com m’he trobat amb persones que no sabien què dir-me. Per exemple, el dia de després del part, el dia que ens van enviar a casa, a l’hospital ens van dir que ho sentien però que havien retallat la psicòloga del dol, que no ens podien oferir este servei. Mirant-ho amb perspectiva, crec que això hauria d’estar molt més cuidat. Acollir-te psicològicament és el mínim que la sanitat hauria de fer”.
Balagué està immersa en la promoció del seu llibre. Vol arribar al màxim de gent possible. Per això fa presentacions per tot arreu. La propera és a la Biblioteca de Gandesa, el 10 de maig a les 18 h. La meitat dels beneficis de Una mort petita aniran destinats a l’associació ebrenca Libèl·lules dels Estels.
