Els carrers de Jesús s’han convertit, una primavera més, en una catifa de flors. El diumenge passat a primera hora del matí, els veïns van bolcar-se en la confecció de les tradicionals catifes del Sagrat Cor. Una tradició que té l’orgien en la festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar l’eucaristia. A Jesús, i a la majoria de pobles del territori on encara se conserva este ritu, les catifes decoren els carrers fins a l’hora de la processó. Els catifaires jesusencs aprofiten la jornada per fer poble i estretir lligams entre veïns. De fet, s’organitza un esmorzar popular perquè els participants puguen descansar, trobar-se i fer petar la xerrada.
Els materials emprats en la confecció de les catifes són assequibles i fàcils de moldejar. Els dissenys són els de sempre, els de fa anys. La mescla de palla i aigua és un dels clàssics per obtenir una pasta, que pot tintar-se de colors o no, per començar a omplir les plantilles. A sobre s’hi poden afegir pedres, fulles o les flors, la decoració més vistosa. Se creu que el seu ús té origen en la tradició romana de confeccionar rams amb l’arribada del bon temps.
Els veïns de cada carrer s’auto organitzen perquè, quan sigue l’hora, tothom sàpigue quina tasca ha de fer. Hi participen grans i menuts i és habitual veure iaios i néts units per una tradició que inclou totes les generacions per igual i que, en la majoria de poblacions ebrenques, se va perdent.
La tradició de del Sagrat Cor també és un reclam turístic. Hi ha visitants de municipis propers que s’atansen a Jesús per gaudir del procés i del resultat final. Els qui no hi participen, en poden ser partíceps només traient el cap pel balcó. A les 20:00 hores, els xiquets que han fet la Primera Comunió l’any en qüestió passegen per les catifes acompanyats per l’Escola i Banda M. Martines i Solà, posant punt i final al dia.
Este juny, les catifes de Jesús han fet cinquanta anys. Este dia és un exemple de germanor i de com transportar les tradicions religioses a l’actualitat, incloent-hi també els més joves.
També d’aprofitament, ja que els materials que se repartixen s’aprofiten al màxim. En el cas dels clavells, les tiges se destinen a una tasca i, els pètals rojos, a una altra. El resultat final són uns dissenys plens de colors fets a mà pels qui habiten el poble.
