Resseguim el moviment de la ballarina i coreògrafa a través de l’objectiu de Mar Sebastià
Verònica Hernández té 29 anys i és de Tortosa. Va ser a la seua ciutat natal que va començar a ballar, a l’escola Esther Roselló, on va descobrir que la dansa l’apassionava i que sempre la duria amb ella. A mesura que creixia, Hernández va viatjar, sempre encuriosiada pels diferents estils i la manera diferent en què la gent balla arreu del món. Estes petites descobertes només van fer que reforçar-li la idea de dedicar-se professionalment al que de veritat la mou.
Se va enamorar de seguida del gaga, un llenguatge del moviment creat per Ohad Naharin que va interessar a Hernández per la llibertat que representa. Sabia que a París hi havia classes mensuals de gaga, així que va fer la maleta i va marxar a viure a la capital francesa. Però, per ganes de d’aprendre de manera diària, de París va viatjar a Israel, on s’hi va estar tres mesos.
A la tornada, va sentir la necessitat de compartir tots els coneixements adquirits i va fundar la companyia La Dama. Era un moment en què Verònica s’estava trobant a ella mateixa i sentia que volia estar rodejada de dones i de la seua feminitat. Tot i que creu que no hi ha un tipus de moviment masculí i un altre de pròpiament femení, sí que reivindica l’energia de les dones i la força que transmeten. Per això, La Dama se centra en este tipus d’energia i, per a la imatge de la companyia, va utilitzar un cos de dona amb una destral, en referència a l’Orde de l’Atxa de Tortosa, que agrupava les dones que van defensar la ciutat durant el setge dels musulmans al 1149.
Actualment, Verònica està preparant una tesi doctoral sobre la unió del llenguatge del cos i la dansa en el marc de la teoria literària. Els seus estudis literaris l’han ajudat a crear els espectacles que té en cartell la companyia, com Bestiari, que han fet que figures femenines mítiques com les bruixes o les sirenes prenguen vida gràcies a la posada en escena de totes les ballarines.
Podeu recuperar l’entrevista sencera aquí.
