L’autora tortosina publica la seua tercera obra, esta vegada en català
Del sud dels Estats Units al delta de l’Ebre. L’escriptora tortosina Fàtima Beltran sempre ha tingut de referent Tennessee Williams, cèlebre autor teatral d’obres com Un tramvia anomenat desig o La gata sobre la teulada de zinc. La seua nova novel·la, El soroll de les absències (Aledis) se li va aparèixer a la ment com una peça teatral, que més endavant va decidir convertir en la tercera novel·la que publica. Conta la història de la Sílvia i en Joan, un matrimoni que decidix passar un cap de setmana al delta de l’Ebre per mirar de millorar la situació de la parella. Allà s’hi trobaran la Rosa, la propietària de la casa rural que han llogat, i hi establiran una relació que els permetrà reflexionar sobre molts temes. Entre altres, la maternitat, la infidelitat i la resiliència.
“Este llibre és el primer que publico en català, ja feia molt temps que el tenia al cap, però el visualitzava com una obra de teatre molt influenciat per les obres que havia llegit del sud dels Estats Units, que jo sempre he equiparat molt al nostre territori. Els aiguamolls, aquella humitat… i els caràcters tan marcats”. L’autora va creure que no tenia sentit escriure la història en castellà, com havia fet amb les seues dos obres anteriors, Canción Bajo el agua (2021, Planeta) i Bienalados (2019, Libros Indie), ja que tota passava al sud, on el català és la llengua majoritària. “Els personatges d’aquí baix parlen en ebrenc i crec que això aporta riquesa i els fa més verosímils. Seria estrany si el personatge de la Rosa, que ha viscut aquí tota la vida, parlés en oriental”.
La relació que establixen les dos dones, la Rosa i la Sílvia, sembla que no pugue ser. Una de ciutat, l’altra rural. Una jove, l’altra amb mitja vida ja a l’esquena. “A priori no han de tenir res en comú, però el que m’atreia era que s’emmirallessen, que se reconeguessen, l’una en les ferides de l’altra. Ara que està tan de moda la terminologia del madridisme sociològic, el que hi ha és masclisme sociològic, on se fa molt complicat anar avançant. Volia reflectir els petits triomfs de la dona”.
El soroll de les absències ja està a la venda.