Hi ha un 10% de persones afectades temps després d’haver-se contagiat
Laura Lacueva es va contagiar l’octubre de 2020 de Covid-19 en el seu espai de treball com a infermera. Eva Capilla es va contagiar fa més de vuit mesos també en el seu espai laboral. Tenen 31 i 45 anys respectivament, i les seues vides han quedat paralitzades a causa de la Covid persistent.
Lacueva explica que els primers símptomes persistents van ser “vertígens i marejos a causa d’una inflamació del nervi vestibular, i la imatge de la part del camp visual dret la tenia distorsionada, en part també al trastorn de l’equilibri que este fenomen inflamatori em va produir i els marejos“. En el cas de Capilla, detalla que va estar mesos “amb un dolor horrorós a tot el cos, no em podia gairebé ni aixecar del llit ni tampoc vestir-me sola”.
Davant d’esta situació, totes dues van recórrer als professionals mèdics per pal·liar els efectes de la Covid. Malgrat això, ambdues denuncien una falta de coneixement i atenció. En el cas de Laura, ella mateixa cada mes té unes despeses d’entre 200 i 500 euros en tractaments privats. Realitza rehabilitació vestibular, exercicis de neuropsicologia, entrenaments personals dels músculs cardíacs i ball esportiu. Avui dia segueix amb forts dolors de cap, taquicàrdies adavant de petits esforços, cefalees amb pèrdues de visió i problemes cognitius i emocionals.
Eva, en canvi, per la via de la sanitat pública, declara que solament ha aconseguit en estos vuit mesos una analítica, on tot va sortir dins de la normalitat menys la vitamina D a causa d’haver estat tancada a casa durant tant de temps. Actualment, continua amb forts dolors, dies de febre, fatiga i dificultats cognitives. Detalla com pateix descuits contínuament: “una vegada estava davant del microones i no sabia obrir-lo”, “no puc llegir tres pàgines d’un llibre sense tornar-les a llegir”, “m’he trobat fent el llit després de desfer-lo per anar-me’n a dormir”.
Es calcula que un 10% dels contagiats de Covid-19 tenen símptomes persistents i, per tant, més d’un milió de persones a Espanya estan afectades. Malgrat la multitud de casos, continua havent-hi un desconeixement per part de professionals, institucions i societat. De fet, la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS) i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa van crear la campanya “No t’ho inventes” per conscienciar sobre la malaltia de la Covid persistent i aconseguir finançament per la recerca. En alguna ocasió, explica Eva, va arribar a dubtar de si s’ho estava inventant, ja que es sentia incompresa i sola. Tot va canviar quan per casualitat a través de les xarxes socials va conéixer el cas de Laura i la creació de l’Associació d’Afectats de Covid persistent a les Terres de l’Ebre.”He arribat a pensar que estava boja, que m’ho estava inventant tot jo. Per mi descobrir el testimoni de Laura i l’associació va ser tota una alegria. Vaig veure que no estava sola”, manifesta Eva.
“L’associació naix de la necessitat de compartir l’experiència i acompanyar-nos, ja que hi ha un buit assistencial”, declara Laura. “El nostre entorn moltes vegades no acaba d’entendre el que ens està passant”, prossegueix.
Covid persistent i treball
UGT denuncia que a Espanya no es reconeix la covid persistent com malaltia i que, com a conseqüència, s’estan donant situacions en què, després de mesos de baixa per Covid, els pacients són donats d’alta i es veuen forçats a reincorporar-se al seu lloc de treball tot i no estar en condicions per fer-ho. Laura està a l’atur i Eva ha perdut la feina. A totes dues se’ls va acabar el contracte. “Sé que si no hagués emmalaltit hauria tingut un nou contracte”, explica Eva. Ambdues afirmen que tot i l’elevat nombre de casos que coneixen, no en saben de cap que, després de l’any de baixa, haja aconseguit una incapacitat temporal. Eva mira al futur amb preocupació: “On vaig a treballar? Vaig a un lloc i dic que no em puc moure gaire o potser no vinc perquè no em puc aixecar del llit?”
Una unitat d’esperança
Tant a Laura com a Eva els han arribat veus de què s’està creant una unitat de covid persistent a les Terres de l’Ebre. Fa unes poques setmanes a Eva li van programar diverses proves, la qual cosa la tranquil·litza una mica després de tot este temps, declara. Malgrat això, des de l’associació es mantenen a l’expectativa i s’esperen a veure concretament en què consisteix la unitat.