Per Maria Falcó
Este any i després d’una pandèmia que mos ha deixat mig trastocats, La Marató de TV3 ha decidit donar suport i fer visible la salut mental. Lo cert és que això calia i era urgent. Los problemes del cap afecten a tot aquell que té cervell, però mai ningú mos ha dit com se mira cap a dins. I ara, si volem sobreviure a tres mesos de confinament fent cavil·lacions, algú mos ha d’ensenyar a fer una ullada a les nostres cabòries.
Intuir que alguna cosa no funciona allà dalt, ha estat estigmatitzat durant massa temps. Mos cal un canvi generacional que convide a anar a teràpia igual com se va al dentista, –– sempre fa peresa, però convé de tant en tant–. Sistematitzar l’educació emocional a les escoles i instituts és un deute que hem de liquidar. Després de tot, los ho devem, mos ho devem. I és que tindre senderi i no perdre’l a temporades és massa exigent. Encara més si ets un galifardeu descobrint la teua personalitat mentre transites entre la infància i l’edat adulta.
A més, poder cuidar la salut mental ha de ser una opció assequible, tant per als qui necessiten ser escoltats com per a aquells que volen escoltar. Los que munten i desmunten han de proveir lo sistema sanitari públic de més terapeutes i ho han de fer en garanties per poder atendre les nostres dèries com cal i quan cal.
Guardar a la closca totes les ocurrències que tenim mos desordena les parts del cervell, llavors lo seny descol·locat fa nosa allà dins. Per poder alliberar-mos, cal pegar la tabarra a algú que mos explique com fer aguantable la convivència entre lo que anem pensant i lo que anem fent. Algú que mos ensenye a qüestionar-mos menys i mos ajude a perdonar-mos més. Algú que mos invite a desaprendre en les seues paraules i mos permetiga escollir en los seus silencis. Algú que mos acompanye en la descoberta constant de natros mateixos i mire dins sense jutjar.
Endreçar lo cervell és necessari per poder estimar-se; trencar lo mur és essencial per poder-ho fer sense vergonya, temor o culpa.
A Natàlia, lo meu algú.
