Tere i Pere Valldepérez són un matrimoni musical. Els dos són ampostins però ara, rondant la seixantena, han decidit traslladar-se a la Ràpita per estar més a prop del mar. Des del seu pis es veuen les onades. Dins d’estes quatre parets hi viuen amb el seu gos Ziggy i amb la col·lecció de vinils que han anat acumulant al llarg de les dècades. És un testimoni més del seu amor, que va començar quaranta anys enrere a Amposta, entre cançó i cançó. “Ens coneixem de tota la vida però primer érem d’ambients diferents. Ell era un apassionat de la música, però més clàssic, i jo també ho era, però amb un aspecte punk”, conta Tere. “Jo, l’únic que tenia d’excèntric quan era jove era que m’agradava molt David Bowie, perquè ell llavors estava mal vist perquè deien que era homosexual i poc proper, que a Espanya no volia venir-hi. Deien que ens considerava el nord d’Àfrica”, conta Pere, però Tere respon: “No venia pel règim”.
Tere escoltava The Smiths, The Cure o els grups de La Movida madrilenya. “Ens va ajuntar la Metro. Ens vam conèixer al Llar. Ell va obrir la Metro amb Ximo Fibla, i em va dir que me n’anés a treballar amb ells”. Així va començar la seua història, amb la mítica Metro com a teló de fons del seu enamorament, sempre amb la música com a protagonista. Pere va seguir com a empresari de l’oci nocturn durant anys, fins que la Metro es va traslladar al polígon de les Tosses i va acabar tancant. Tere, per la seua banda, ha dedicat la seua carrera professional a la ràdio. “Vaig estar nou anys a Ràdio Amposta i després em va fitxar el grup Prisa quan va portar aquí Los 40 Principales. Jo vaig ser la persona que els va estrenar a les Terres de l’Ebre, parlant ebrenc, en accent d’aquí, vam ser pioners en això. Hi vaig estar tretze anys, i després a Ràdio Barcelona, col·laborant fent premsa rosa”. Ha passat per altres mitjans locals com Canal 21 i actualment dirigix la comunicació de la Fundació Mercè Pla.
Durant els seus anys a la ràdio, Tere va aprendre a punxar. “Posàvem discos i les publicitats amb casets. Mentre anava el disc, rebobinàvem la publicitat amb un boli”, rememora, nostàlgica. Pere li portava discos de Bowie i ella els feia sortir en antena. Van ser els primers passos del matrimoni com a djs. “Jo vaig començar fa set o vuit anys a punxar en un festival de la Ràpita que organitzava la gent de Petit Comitè, entre ells, Jota Vizcarro. Convidava gent a punxar que no eren djs, es deia We are not Djs. M’hi va convidar en un dia on només ho feien dones. A partir d’aquí, la gent em demanava que anés a punxar. Quan vam crear Recol·lectors de Vinils, vaig començar a fer-ho amb els vinils”, diu Tere.
“Depèn de qui t’ho conta, Recol·lectors de Vinils va començar un dia o altre. Vam anar a Flix a veure una fira de vinils i ens vam trobar gent d’Amposta. Jo vaig dir, a Flix fan això i natros no podem fer-ho a Amposta? I així vam començar”, explica Pere. Amb el suport de l’ajuntament ampostí, esta agrupació va començar a caminar i actualment està formada per ells dos, Jaume Vidal, Imma Carles, Felipe Vega, Imma Rebollo, Davinia Codorniu, Raúl Ventura, Pablo Honey, Josep Tonada, Jordi Besalduch i Marc Godfellah. Tenen la voluntat de rescatar el format del vinil i posar-lo en valor amb trobades i actuacions.
La parella demostra complicitat en totes les situacions. Acaben les frases que comença l’altre, recorden les anècdotes a la perfecció i casa seua és una llar però també un museu de les seues vides. Una prova de l’amor que senten cap a Bowie, la música i la seua unió.
