Des del 2012, a Poble Nou del Delta s’hi celebra el Jotacampus, una escola de música que té tres objectius: aprendre, xalar i conèixer el territori. Tots tres se desenvolupen a través de tres grans àmbits: cantar, tocar i ballar, complementats amb altres activitats culturals que posen en valor les arrels ebrenques. L’última setmana de juliol s’impartixen tallers en espais característics de la zona, com les barraques o els patis de Poble Nou. L’organitza el Centre d’Interpretació de la Jota de les Terres de l’Ebre Casa de la Jota i l’Aula de Músiques de la Terra. Enguany se celebra del 26 al 30 de juliol.
La Jota, cantada, tocada o ballada, és un element emblemàtic de la música popular de les comarques de l’Ebre, i les vincula amb altres territoris veïns com el País Valencià, l’Aragó i les Balears. És per posar èmfasi a esta riquesa cultural que l’escola d’estiu vol que se conegue i donar la oportunitat als participants de viure-la de diverses maneres.
Per tal que els alumnes puguen tenir varietat d’opcions, el Jotacampus programa quinze tallers en total, cinc al dia en horari de matí i tarde. Les temàtiques són variades, des del cant a la percussió corporal. El professor encarregat de fer música amb el cos és Enric Pizà, conductor d’una classe amb alumnes de diferents franges d’edat amb els quals interactua i riu. A partir d’exercicis de coordinació, ritme i contacte físic, creen ritmes amb les mans i els peus que els obliguen a tocar-se i conèixer-se.
Sergi Trenzano condueix les sessions de guitarres amb temes de Pau Riba com a homenatge al músic desaparegut recentment. La classe és íntima, amb pocs aprenents que poden preguntar dubtes, repetir melodies i anar provant fins que les peces surten. El fet de tocar els instruments en comunitat, sense pressa i adaptant-se els uns al ritme dels altres, dota les lliçons d’un ambient relaxat.
Més instruments amb Pau Puig, esta vegada en un entorn especial: una barraca. A l’interior de la construcció, un altre grup, este amb diversitat d’instruments, també experimenta anar seguint les partitures en companyia. Aquí hi ha percussió, vent i corda i cadascú va al seu ritme, fent proves, tocant per separat per comprovar que l’afinació és correcta, que tot funciona bé. Amb l’ajuda d’un ventilador que ajuda a passar el matí de juliol, van corrent els minuts i les sinergies entre músic van apareixent, a la vegada que ho fa la música.
La reconeguda pallassa Pepa Plana, que fa anys que viu a Sant Jaume d’Enveja, dirigeix el taller de clown. Envoltades d’un jardí amb galls que corren, quatre alumnes actuen sota la seua direcció i es disfressen i se dixen guiar per les directrius de Plana, que els ensenya com s’han de comportar dos pallasses de veritat. Repeteix que el més important és anar sempre alhora, no dir mai que no a cap proposta i atrevir-se amb els reptes que els llance el públic. La serietat de la professora i les recent estrenades actrius fa que la sala se convertixque en un gran escenari.
Per últim, l’impulsor de l’escola, Arturo Gaya, reconegut músic ebrenc, impartieix el taller de cant. El grup és numerós i homes i dones canten asseguts a les cadires a la vegada que se refresquen amb els vanos. Gaya els dirigeix, els prova la veu i reflexiona amb ells sobre els entrellats de la música, sobre els aspectes tècnics que domina després d’anys de carrera i actuacions.
Les jornades finalitzaran dissabte dia 30 al matí en un homenatge a Pau Riba de cant, multi-instrumental, percussió corporal i dansa.