Al 2021, a Espanya es van suïcidar cada dia onze persones
La Covid-19 va irrompre en les vides dels ciutadans de tot el món i, mentre els governs feien el possible per protegir els ciutadans d’un virus desconegut, la salut mental i les necessitats bàsiques de les persones quedaven en un segon pla. Segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, realitzat pel doctor i professor Alejandro de la Torre Luque, la crisi econòmica que va començar el 2008 i la irrupció de la Covid-19 al 2020 marquen els períodes més perjudicials per als espanyols en relació a la salut mental. Així ho explica també el psiquiatre i director mèdic de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Toni Coello, que afirma que “abans hi havia factors protectors, com els econòmics, familiars, socials… que la pandèmia ha fet trontollar. Ara, algunes d’aquestes persones, que no tenen feina o que han vist que no poden viure en condicions determinades, han acabat apareixent a les consultes de salut mental”. Coello parla també d’un augment del malestar emocional, que no necessàriament acusa l’aparició d’una malaltia mental, però que hi pot contribuir.
Les últimes dades a nivell estatal de què es disposen, les del 2021, indiquen que, aquell any, cada dia van morir onze persones per suïcidi. Això fa un total de 4003 víctimes, un augment respecte al 2020, quan se’n van compatbilitzar 3941. A més, tres de quatre persones mortes per suïcidi van ser homes, una dada que explica Coello. “L’intent és molt més freqüent en dones. En canvi, en la xifra de suïcidi consumat, els homes són majoria. La franja d’edat més comuna és dels 35 als 50 anys i molts cops les substàncies tòxiques hi tenen un paper important”. L’expert remarca que no es deu a que els homes tinguen més malalties mentals que els porten al suïcidi, sinó que fan servir mètodes més contundents per aconseguir-ho.
Segons Coello, hi ha tres factors de risc a tenir en compte per prevenir una mort d’este tipus. “La primera senyal d’alarma és quan algú parla del suïcidi. Quan algú té pensaments, té idees… i ho manifesta. La segona senyal d’alarma és haver tingut intents previs. Sabem que un nombre alt de gent que se suïcida ja ha fet un intent previ. El mite de que la gent que ho diu no ho fa és això, un mite, no una realitat. El tercer factor és la malaltia mental. És el gran factor de risc que nosaltres veiem. Hi ha malalties mentals que van molt associades a la idea del suïcidi. La que més, la depressió. A banda també hi ha altres patologies, com l’abús de substàncies tòxiques, el trastorn bipolar, l’esquizofrènia, trastorns de la conducta alimentària… Però per damunt de totes, la depressió. Per tant, hem d’encarar les polítiques sanitàries en el millor abordatge possible per evitar les malalties mentals”.
El tabú seguix estant present en relació a esta problemàtica, per això la conscienciació és important. “Això que estem fent és important, ja estem parlant del suïcidi. Jo sempre dic que parlar del suïcidi no indueix al suïcidi. Està clar que se n’ha de parlar bé i som els professionals els que hem de fer-ho. Però parlar és important de cara a l’estigma, que la gent pugui saber què passa. I a partir d’aquí hi ha els elements d’ajut: el primer és parlar amb la gent que tens a prop, els amics, la família… és vital. A partir d’aquí, ells o la pròpia persona amb aquests pensaments ha de sol·licitar ajuda”. Per trobar-la, el primer esglaó és el Centre d’Atenció Primària. Els metges de capçalera tenen recursos per fer front a estes situacions. Els casos que suposen un risc se deriven a les consultes especialitzades en salut mental, on un equip avalua el cas i comença a tractar-lo de manera personalitzada.
Coello remarca també que el programa Salut i Escola atén xiquets que puguen tenir ideacions o pensaments suïcidies des del mateix centre. Creu fermament que la sensibilització de la societat amb el tema ha de començar a les aules, explicant als infants i adolescents què s’ha de fer en esta situació. A Catalunya, des de l’any passat, el 061 compta amb un servei especialitzat per a persones amb conducta suïcida, familiars i entorn. A més organitzacions com Stop Suicidios lluiten perquè se destinen més recursos tant en la prevenció com en l’educació emocional.