Durant dècades s’ha cregut que esta peça havia viatjat fins a Mèxic durant la guerra i allà l’havien fos
A l’any 1178, la Verge va descendir i se va aparèixer a un religiós de la Catedral de Tortosa. Ella, per assegurar-se que se’l creurien quan ho expliqués, va dixar un tros de la seua roba, una cíngola, un estrenyidor per a dones embarassades. Des de llavors que se sap de l’existència de la relíquia que la Mare de Déu va voler dixar en constància d’esta aparició. Així ho explica Josep Maria Gasulla, que ha coordinat la investigació entorn a la desaparició del Reliquiari Major de la ciutat. “Durant anys, esta Relíquia se va guardar en una caixa de fusta, però com sortia del temple molt sovint per anar a assistir a les dones que parien, se té constància que cap al 1300 o fins i tot abans, se va partir en dos trossos”. La fe de la gent de la zona era tan gran, que quan hi havia un naixement la família demanava que la cinta els acompanyés. “La cinta original tenia dotze pams. Van tallar dos pams i, per tant, el tros gros eren deu pams i, el petit, dos pams. Llavors, per anar a casa les parteres, només s’enduien el tros menut”. El Reliquiari major és el que conté els deu pams de la cinta i va ser encarregat pel Bisbe Tena l’any 1619. Estava fet de plata i fins i tot va ser testimoni de naixements de la reialesa: al segle XIX, la reina Isabel II d’Espanya el sol·licitava per als seus parts.
Fins a dia d’avui, la teoria més estesa i acceptada era que el Reliquiari Major havia viatjat fins a Mèxic durant la guerra civil espanyola. L’escriptor, periodista i historiador Joan Cid i Mulet, l’any 36, era regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa i delegat del Departament de Cultura de la Generalitat. Ell va decidir salvaguardar els tresors patrimonials de la Catedral de la ciutat, inclosos el Reliquiari Major i altres objectes de valor com el calze del Papa Luna, portant-los primer a l’ajuntament i després a la seu tortosina del Banc d’Espanya. D’aquí, els baguls on es guardaven les relíquies van a parar a Barcelona i després a França, des d’on embarquen al vaixell de vapor Vita, que posa rumb a Mèxic.
Un cop traspassat l’oceà, se tenen indicis que el tresor tortosí va acabar fos per ajudar econòmicament els exiliats de la guerra espanyola. Existeix també la teoria, resseguida durant un temps pel matrimoni tortosí resident a Barcelona format per Joaquim Montserrat i Maria Teresa Viscarri i que comptava amb testimonis mexicans, que el Reliquiari estava en una casa del mateix país. Es va parlar també que la peça havia anat a parar a Nova York a través de la fundació Rockefeller.
Ara, Josep Maria Gasulla creu que hi ha una altra teoria que prèn força. Ha publicat, juntament amb el grup de persones que ha estat investigant l’afer de manera desinteressada, el llibre Cal seguir buscant el Reliquiari major de la Santa Cinta?. Com ell explica, és un recull que van començar a fer durant la pandèmia per recapitular tots els avanços que havien aconseguit sobre el tema. Els protagonistes de la recerca són Aurora Alós, Daniel Arasa, Vicent Beguer, Federico Borràs, Pepi Borràs, Maria José Garcia, Josep Maria Gasulla, Maria Mestre, Mònica Ripoll i Maria Teresa Viscarri i Anna Algueró.
Segons Gasulla, el doctor tortosí Manuel Vilà era un metge reconegut a la ciutat i era ben considerat sobretot per les classes populars. Vilà va tenir episodis esquizofrènics i va estar ingressat al Pere Mata de Reus. Entre les pertinences que allà va dixar, se van trobar uns plànols corresponents a uns carrers “fàcilment identificables” de Jesús amb la frase ¿Puede estar enterrada la Reliquia grande de la Cinta en este punto?. “La casa és del membre del comitè de Jesús que era del partit de Cid i Mulet”. El grup de recerca ha seguit esta pista i ha intentat contactar amb familiars d’esta persona, tot i que sense èxit. Demanen una quedada per esclarir si els fets van concórrer d’esta manera o, si pel contrari, han de seguir investigant les altres possibilitats que hi ha damunt la taula.