El rastre de quatre benifalletencs als camps nazis

Mireia Margalef ha investigat durant mesos la vida de quatre veïns del poble

Mireia Margalef va aprofitar la quarentena per començar el seu treball de recerca de Batxillerat. Mentre el món s’aturava i tothom havia d’acostumar-se a estar tancat a casa, Mireia va tenir clar que volia dedicar el següent any a investigar sobre el seu poble. Unir Benifallet i la història era el que volia. Va consultar a l’ajuntament cap on podia tirar, quins temes podia cobrir, i la regidora Sílvia Folqué la va animar a que investigués la vida d’estos quatre veïns que van passar pels camps de concentració nazis. Juntes han estirat fils, han fet trucades, han enviat correus i han consultat registres per completar el treball de Margalef i també per omplir un capítol de la història del poble, que d’aquí a uns mesos retrà homenatge a Tomàs Salaet, Joaquín Cid Pasanau, Francisco Margalef i Antonio Povill Trilla.

Reconstruir les vides dels deportats

Per a Mireia Margalef, “poder relacionar un document o una veu amb una persona ha estat molt emocionant”. Juntament amb Folqué, van començar buscant a la base de dades de l’Amical de Mauthausen, on van esclarir quan havien creuat la frontera, quan havien arribat als camps, amb qui coincidien als combois de tren… L’estudiant ho definix com una aventura, perquè els contactes que podien establir amb les famílies un cop trobaven els noms eren mínims. “No quedava família viva, o els familiars que trobàvem ja eren molt grans”. Per contactar amb els descendents de Joaquín Cid, van buscar els cognoms en una guia telefònica de Toulouse. Sabien que Cid no havia tornar mai a Catalunya després de l’alliberament dels camps, que s’havia quedat a viure a França. “Va contestar una dona que ens va dir: sí, era el meu pare. Em queien les llàgrimes de l’emoció”.

El cas de Joaquín Cid ha tocat de prop a Mireia. Degut a la poca fiabilitat dels registres de l’època, no tenia clara la seua data de naixement. Va comentar-li a sa iaia, que va reconèixer el nom de seguida i va explicar-li que havia estat el seu padrí. Era un membre important del Partit Sindicalista, fet que el va empènyer a marxar del país prompte, l’any 1939. Va sortir del camp, on era considerat un pres especial, polític. No va tornar mai a Benifallet.

Tomàs Salaet és el més mediàtic dels quatre. Ha estat el més fàcil de documentar perquè va formar part dels entrevistats del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis (Grup62, reedició de 2017). Va parlar també per a mitjans com El País. La seua estada a Mauthausen va ser menys complicada gràcies a la seua faena. Era paleta i el van obligar a construir les primeres cambres de gas del camp. Va explicar que la primera la van fer malament a consciència, com a forma de boicot.

Antonio Povill Trilla també va beneficiar-se del seu ofici. Transportava cadàvers, subministraments i tot tipus de materials entre Mauthausen i Gusen. Va ser en este últim camp que va veure entrar a la cambra de gas a Francisco Margalef, que va morir després de mesos de treballs forçats al camp. Quan Povill va tornar al poble, va comunicar el que havia vist a la família de Margalef, que no havia tingut notícies seues.

Per a Mireia Margalef, “refer quatre vides des del principi fins al final” ha estat intens i gratificant. El seu treball ha guanyat un accèssit d’honor dins del VII Premi de Recerca en Memòria Democràtica convocat pel Memorial Democràtic de Catalunya. Diu que la gent gran de Benifallet, ara se li apropa i li demana que investigue sobre els seus familiars. Tota esta recerca ha servit per donar a conèixer les vides d’estos quatre veïns i per tenir la informació necessària per fer-los un homenatge a casa seua.