La Fundació Andrena ha restaurat cinc llacunes al sud de Catalunya, on s’ha tornat a reproduir l’espècie
Fundació Andrena lluita des del 2014 per a la recuperació del samaruc, un peix endèmic del País Valencià i del sud de Catalunya que es troba en perill crític d’extinció. La fundació, que treballa juntament amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Associació Paisatges Vius, ha dut a terme treballs de recuperació d’ecosistemes en arreu del territori on habita, o habitava, el samaruc. L’espècie estava en perill d’extinció per l’aparició d’espècies invasores i la baixada del nivell de l’aigua de les llacunes o, fins i tot, la seua desaparició completa.
La fundació ha invertit més de 90.000 € de recursos propis a la conservació de diverses llacunes litorals. El projecte SOS Samaruc, impulsat per la fundació, ha restaurat un total de cinc llacunes al litoral de Tarragona. Quatre dels paratges readequats per al samaruc es troben a les Terres de l’Ebre, i són l’Estany Tort, el Torrent del Pi, el Port de l’Estany (l’Ametlla de Mar) i l’Illa de Buda (Sant Jaume d’Enveja).
Les llacunes restaurades són hàbitats desapareguts o que es trobaven en molt mal estat, explica la directora de la Fundació Andrena, Anna Gallès qui, a més, explica que “queden pocs llocs on avui dia el samaruc pugui criar”. En estos indrets s’han dut a terme extensos treballs de recuperació i ja s’hi han pogut alliberar samarucs procedents del programa de cria en captivitat que es realitza al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Els tècnics responsables d’este programa de cria són persones molt entusiastes i motivades. En paraules de Josep Maria Queral, tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, “s’estan fent molts esforços per evitar l’extinció del samaruc”.
Els resultats han estat molt positius i els samarucs alliberats ja han criat. Malgrat això, en el cas de l’Estany Tort, a l’Ametlla de Mar, la directora de la Fundació explica que amb el temporal Glòria el 2020 va entrar molta aigua del mar a llacuna, portant molts de sediments i microplàstics. Esta circumstància ha afectat la població del samaruc i des de la Fundació Andrena s’està estudiant la possibilitat de dir a terme un dragatge per tornar a la normalitat.
De moment, s’han aconseguit dues fites. D’una banda, que els samarucs ja s’estiguin reproduint en noves llacunes restaurades, allunyant-se una mica més de l’extinció. D’altra banda, està les tasca de reproducció en captivitat que és de gran complexitat i que s’ha optimitzat després d’anys de treball. Tal com afirma Josep Mª Queral, tècnic del centre de cria ubicat al mateix Parc Natural del Delta de l’Ebre: “ens ha portat 10 anys perfeccionar-la”.
Sense esta intervenció, el samaruc estaria més a prop de l’extinció i no s’hauria recuperat com s’està fent ara. Tot i això, “tenim reptes al davant, com les sequeres provocades pel canvi climàtic i la introducció de peixos invasors per part de persones; actualment estem treballant de valent per eliminar un peix molt nociu per al samaruc: la gambúsia”, afirma Anna Gallés”. “Cal que la població vaja molt amb compte de no introduir fauna o flora en hàbitats que no són els seus, ja que les conseqüències poden ser irreversibles“.
Dues vegades a l’any, a la primavera i a la tardor, els mateixos tècnics del Parc Natural del Delta fan el seguiment de les poblacions de peixos. A l’últim mostreig fa menys d’un mes, i tal com ho confirma Nati Franch, biòloga i directora del centre de cria, “totes les llacunes han mostrat nivells òptims en la qualitat de l’aigua i continuen sent llocs segurs per al samaruc”.
Actualment, la Fundació Andrena treballa en la restauració poblacional de samarucs a la llacuna de Santes Creus. En estos moments s’hi estan fent treballs d’erradicació de la gambúsia per poder introduir després els samarucs que ara s’estan reproduint en captivitat al centre de recerca del mateix Parc Natural.