El programa treballa per reforçar les zones del país en situació de pèrdua crònica de població
El Consell Comarcal de la Terra Alta ha presentat el programa Arrelament, una iniciativa del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya arran de la petició de l’ens comarcal de traslladar a la comarca la prova pilot que, en el marc del mateix projecte, ha dut a terme el Govern a les Garrigues Altes.
El programa treballa per impulsar i reforçar aquelles zones del país que es troben en situació de pèrdua crònica de població. L’objectiu del programa és el de fomentar la cohesió i equilibrar les desigualtats territorials existents. La presentació d’una diagnosi prèvia realitzada a la Terra Alta ha facilitat la posada en marxa del programa Arrelament a la comarca per part del departament de Territori. Així ho han explicat als representants dels ajuntaments de la comarca Joan Masferrer, director general d’Estratègia Territorial, i Miguel Alonso Cruelles, director dels serveis territorials del departament a les Terres de l’Ebre.
En el cas de la Terra Alta, el seu sistema urbà suma 74.304 hectàrees de superfície i 12 municipis, amb uns 11.400 residents repartits entre Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Horta de Sant Joan, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Vilalba dels Arcs i la capital comarcal, Gandesa. Des de l’any 2010, la tendència ha estat la reducció esglaonada de la seva població.
Per intentar revertir esta dinàmica, el programa Arrelament preveu una despesa aproximada de 245.000 euros enguany, per a les dues fases de desplegament. La primera abasta els estudis de diagnòstic en les diverses matèries que són els pilars per a la fixació de població:
- Accés a l’habitatge: necessitat de sòl públic, rehabilitació del patrimoni públic, detecció de necessitats actuals d’habitatge i localització de pisos buits.
- Activitat econòmica: mancances de sòl o possible rehabilitació d’immobles públics per ubicar-hi noves activitats.
- Paisatge urbà: detecció d’actuacions de millora en espais públics i edificis per posar en valor el patrimoni construït.
- Ordenació dels espais oberts: diagnosi de la capacitat per acollir activitats i de les necessitats d’ordenació del sòl no urbanitzable.
- Revisió del planejament urbanístic: per adequar-lo a les necessitats actuals.
- Mobilitat i accessibilitat: estat de les infraestructures, del sistema de transport públic i de la xarxa de telecomunicacions.
Un cop recollides les conclusions, s’executaran les actuacions que se’n deriven, com pot ser la rehabilitació d’edificis per destinar-los a habitatge públic o a activitat econòmica; la millora de la trama urbana i de places i carrers per revitalitzar els nuclis antics, o millores de la connectivitat amb la capital de comarca.