Aquest 2024, els veïns de la majoria de pobles i ciutats del territori han vist com la taxa que pagaven per la gestió de residus, pujava. I és possible que l’augment seguixque, ja que al 2025 entra en vigor la Llei 7/2022, que obliga als Ajuntaments a intensificar els esforços en la recollida selectiva i la gestió eficient dels residus, amb l’objectiu de reduir l’impacte mediambiental i millorar la sostenibilitat dels nostres sistemes de recollida. Esta llei implica noves exigències i nous costos en la gestió de residus, que recauen en l’adaptació d’infraestructures i el tractament adequat de les deixalles per tal de complir els requisits exigents europeus que s’inclouen a la Directiva Marc de Residus 2008/98/CE. Això significa que la majoria dels pobles pertanyents al COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) veuran com, al 2025, i amb l’entrada en vigor de les següents lleis, el seu consistori haurà d’ajustar les taxes d’escombraries per seguir complint la regulació vigent. Així, les principals novetats legals que impacten en la gestió de residus són:
– La Llei 7/2022, obliga que els ens locals, a data de 2025, disposen d’una taxa o, si escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària, que pugue permetre implantar sistemes de pagament per generació i que reflectixque el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus. Per tant, tots aquells ajuntaments que no cobrien la despesa de residus mitjançant els ingressos de la taxa es veuran obligats a incrementar-la per ajustar-la al cost.
-Ordre TED/789/2023, que va entrar en vigor a 2024, per la qual les entitats que gestionen dipòsits controlats han d’establir un mètode de càlcul per establir els costos de gestió dels gasos d’efecte hivernacle als residus abocats en massa. Els costos per tona se situen a 12,8€/tona.
A més, se li sumarà un cànon que recentment ha passat a aplicar-se a nivell estatal, l’impost cedit de residus, anteriorment conegut com a cànon de deposició de la resta. Cada tona enviada al dipòsit té un cost de 65,3 euros, i estos diners tenen dues funcions. La primera, el retorn als ens locals en funció de la qualitat i quantitat de la recollida selectiva de la fracció orgànica, i la segona, finançar infraestructures de residus.
S’acaba l’espai per dipositar-hi el rebuig
A les situacions esmentades, s’hi ha de sumar la de falta d’espai. S’ha esgotat la vida útil del dipòsit del Mas de Barberans. Actualment i fins al 2026, s’està utilitzant el dipòsit controlat de Tivissa, cosa que encareix el servei un 10% respecte els costos del 2024 i un 25% respecte els del 2023, degut al transport i les operacions de transferències necessàries.
Conscienciació sobre el cost real de la gestió dels residus
Des del COPATE remarquen la importància de ser conscients d’este tipus d’accions imprescindibles per gestionar els residus, que molts cops no són visibles a ulls de la ciutadania. Calculen que entre un 60 i un 70% dels costos del procés es deriven de pagar el personal i mantenir els contenidors i els vehicles encarregats de fer les recollides. La resta, entorn al 40%, prové del tractament de la resta, que inclou els costos d’explotació dels dipòsits controlats, la gestió d’aigües brutes, dels gasos, etc. El COPATE remarca la importància de conscienciar la població perquè prengui consciència del cost real que suposa tenir cura dels residus que tothom genera. Així, tot i l’increment previst, els pobles que rebin els seus serveis seguiran situant-se per sota la mitjana catalana (172 euros per càpita a 2023).
Implicació ciutadana
Però hi ha un altre punt on les petites accions de cada dia prenen una rellevància total: per assolir els objectius europeus implica que s’ha d’arribar a una taxa de recuperació del 55% al 2025 i del 60% al 2030, una fita impossible d’assolir si no es recicla des de casa. A tot això, també cal fer una bona separació, sense impropis. La orgànica recollida a l’àmbit de les comarques del Baix Ebre i del Montsià té una qualitat mitjana de 24% d’impropis, per sobre dels requisits actuals. Per tant, el triatge que es fa des de les llars té una importància central en tota esta cadena, essent els ciutadans el primer eslavó d’una sèrie de passos complexos i que no acaben quan el camió recull les nostres deixalles, sinó que tot just comença.