Meseguer ha investigat la vida del guerriller durant els últims anys
Òscar Meseguer, periodista i director del Setmanari L’Ebre, publica el llibre La petjada d’El Rubio, l’últim company de La Pastora (2022, Onada Edicions) després de mesos d’investigació. Aquí hi explica la història de Francisco Serrano, un personatge que l’ha fascinat i del que ha volgut explicar-ne les llums i les ombres. Va coincidir que Meseguer acabava de llegir sobre els maquis desertors La Pastora i El Rubio quan un veí dels Reguers va trucar a la redacció del Setmanari per informar que sabia el lloc exacte on estava enterrat Serrano.
Tal i com explica el periodista, ell era conscient que l’Aragó buscava guerrilers enterrats fora de la comunitat. Sabia que el govern aragonès havia enviat una carta a l’ajuntament de Tortosa demanant informació sobre la possible localització de la tomba d’El Rubio, apuntant que tenien indicis per creure que descansava al cementiri de la ciutat. Assumint el paper d’investigador i, molts cops, de mediador entre institucions i territoris, Meseguer va començar un viatge personal i professional que l’ha ocupat durant dos anys i l’ha dut a comprovar actes, causes judicials i a parlar amb testimonis dels actes del guerriller.
“He viscut tot el procés com una novel·la”, diu l’escriptor, que també conta al llibre el seu punt de vista i com ha viscut el procés de documentació. “He parlat amb testimonis que van conèixer El Rubio, amb les seues filles i amb supervivents, fills o néts que van trobar-se amb ell i que en van patir les conseqüències”. Un cas concret és el d’una família que va massacrar perquè sospitava que l’havien delatat. Esta dualitat en la seua persona, l’interès i el rebuig que poden provocar les seues gestes de guerra, han dut a Meseguer a voler fer un retrat curós i objectiu del personatge: “Aquí no hi ha ni bons ni dolents”.
Tot i la satisfacció de la faena feta i del resultat de la investigació ara fet llibre, el procés ha estat complicat, de vegades: “He tingut la sensació que el que estava fent podia arribar a incomodar”. Els fets que van ocórrer a la Guerra Civil, ja fa gairebé un segle, seguixen sent un tema tabú, sovint amb poc recolzament per part de les institucions pel que fa a la recerca i, fins i tot, d’una població que encara té cicatrius.
