Repassa la història de l’arròs del Delta a l’últim número de la col·lecció ‘Petita Història’
El periodista ebrenc Oriol Gracià ha estat l’encarregat de posar lletra al darrer número de la col·lecció ‘Petita Història’ de l’editorial Mediterrània. Se tracta de ‘Petita història de l’arròs del Delta de l’Ebre’, on una xiqueta barcelonina arriba al delta de l’Ebre per visitar-lo i coneix el fill d’un pagès que li explica els secrets de l’arròs, la plantada i la sega. La Cambra Arrossera del Montsià ha donat suport al projecte per tal de donar a conèixer el procés i la realitat quotidiana de molts agricultors.
Tal i com explica Gracià, l’editorial Mediterrània li va proposar este projecte que ell va acceptar de seguida. “M’ha fet molta il·lusió poder posar lletra als dibuixos de la Pilarín. Son els veritables protagonistes del llibre”. Per al periodista, les il·lustracions de Bayés han estat una part fonamental de la seua infantesa. El Zoo d’en Pitus (La Galera, 1966) o En Pau i la Laia (Eumo, 1988) son dos títols que considera imprescindibles, així com els primers exemplars de ‘Petita Història’. En una excursió a Barcelona, va comprar el volum que explicava la història de l’arquitecte Antoni Gaudí, i va començar a col·leccionar-los.
De fet, esta part lectora que va desenvolupar des de petit és el que l’ha ajudat a contar una història com la de l’arròs, dirigida a nens. “No m’ha sigut difícil fer el canvi i escriure per a nens perquè de petit era molt lector, i recordo els llibres que em comprava amb vuit o nou anys”. Acostumat a escriure per a un públic adult, Oriol Gracià creu que este nou llibre pot anar dirigit als ebrencs més menuts per a saber què tenim al costat de casa, o bé a xiquets de fora del territori perquè descobreixin tots els racons del país. “També pot agradar a xiquets que encara no puguen llegir, perquè la Pilarín fa uns dibuixos tan concrets i amb tant de detall que arriben igualment”.
Degut a la seua faena de periodista, la documentació no ha estat difícil. Gracià coneix bé el Delta per la seua professió, ja que col·labora sovint amb mitjans com Descobrir Catalunya. Tot i això, ha llegit, ha buscat i s’ha servit de recursos com les tesis doctorals penjades a internet que l’han ajudat a contextualitzar millor la història d’estos dos xiquets que es troben enmig del Parc Natural i es posen a xerrar. A més, la il·lustradora també va documentar-se sobre la fauna, la flora i els paisatges del terreno per copsar l’essència ebrenca.
