Laia Sánchez Vidal diu que no ha tingut mai una faena normal. Originària de Banyoles, primer va estudiar Musicologia i va acabar treballant d’editora de partitures, i de vegades encara li arriben alguns encàrrecs. Va conèixer la seua parella a Barcelona. Com ell era de la Fatarella, van dixar la ciutat pel poble i fa anys que viuen a la Terra Alta. Amb la crisi del 2008, la cultura i la música van dixar de donar-li ingressos i va ser llavors quan va decidir submergir-se en un món que sempre li havia cridat l’atenció: els teixits.
“Era una inquietud que estava allà, feia mitja de tant en tant i al final vaig decidir fer-ho de veritat. Em van regala una filosa i em vaig tornar boja. Com tenia temps perquè no tenia feina, vaig començar a filar, a buscar informació, a aprendre tècniques… sempre he sigut quadriculada, si dic que vaig a aprendre alguna cosa, ho faig del tot. D’aquí vaig passar a tenyir i, de mica en mica, la cosa va anar creixent i ja fa temps que visc d’això”.
Compra llana en troques i la tenyix, molts cops de manera creativa. La majoria de vegades no sap com acabarà un cop teixida, i això és part de la gràcia. Va començar utilitzant tints naturals, però va veure que necessitava massa aigua i va passar-se a un tipus de producte sintètic però que no dixa residus per al medi ambient. Intenta que tot el que compra sigue de proximitat, tot i que es lamenta que, de la llana que ella necessita, no se’n pot trobar a prop de casa.
Sempre he sigut quadriculada, si dic que vaig a aprendre alguna cosa, ho faig del tot
Laia Sánchez Vidal, artesana de la llana
En un pis de la casa on viu a la Fatarella, l’artesana ha aconseguit “viure d’això, vull que això sigui una empresa i que funcioni”. Així ho corroboren les comandes que arriben d’arreu de Catalunya, d’Espanya, Portugal i França, que ella fa arribar a través de la missatgeria d’un poble petit on, segons ella, “la vida és més bonica i més fàcil”.
