Montse Fèlix és artesana i artista. Explica que, després dels estudis, va voler aprendre a cosir per donar sortida a la seua creativitat. Des de menuda que li ha agradat fer coses des de zero, mesclant materials, experimentant noves tècniques. Però les obligacions, la família i la faena la van fer dixar de banda esta pulsió per l’art. Tot i això, mai ho va abandonar del tot i ella mateixa se confeccionava la seua roba. Va ser en un viatge a Formentera, al 2001, que va conèixer una artesana que treballava amb fil de cànem, Anteriorment, Montse havia experimentat amb cordons de colors i altres materials, però durant l’estada a les Balears se li va obrir un món de possibilitats.
Este cordill, com ella l’anomena, li ha permès explorar i buscar fer coses que no troba a les botigues o en altres artesans. Té clar que no vol repetir el que ja es fa. En estos vint-i-dos anys, ha creat col·leccions úniques inspirades en la natura i posant com a protagonista el cànem. Malgrat la seua professió com a administrativa, s’ha volgut format en diferents modalitat d’artesania i ha acabat confeccionant collarets i complements de tot tipus, i seguix indagant com fer-los encara més especials i personalitzables. El que més la motiva és que els seus productes són fàcilment reconeixibles, amb elements característics com les perles o les fulles fetes de fil. Les arracades també són úniques: les fa amb puntes d’espart, que requerixen una tècnica específica.
Els reptes sempre la motiven. Per poder tenir una parada a la secció del mercat d’Orígens de la Ràpita, que pretén posar en valor la vida marinera del municipi, cada any s’empesca alguna manera d’adaptar les seues peces a la manera de fer d’anys enrere. Mescla la pintura amb el cànem per simular arracades o fermalls d’èpoques passades.
Ara, a pocs anys de la jubilació, Montse Fèlix prioritza la creació de les seues peces abans que res. Després d’anys abocada a les responsabilitats, creu que és el moment de fer el que l’apassiona. La seua marca, ‘Mar de Fora’, ret homenatge al seu pare, que a la seua manera també era artesà perquè es feia ell mateixa els estris per pescar. També parla del Trabucador i les anomenades mar de dins i mar de fora separades per la Barra que tantes vegades s’ha partit en els últims anys, cosa que entristix Montse, que explica que ja no hi va per pena de veure el retrocés de les platges i la massificació turística. S’ha plantejat molts cops canviar el nom de la marca i posar-hi el seu, però creu que no ho farà perquè li recorda temps passats.