Els noms de brigadistes internacionals de fins a dotze països estan inscrits en cartells que pengen dels arbres del Bosc de la Memòria, un indret habilitat a la Fatarella que s’ha convertit en un museu a l’aire lliure. Amb la voluntat d’homenatjar els soldats que van arribar d’arreu del món en els anys de la guerra civil espanyola per lluitar contra el feixisme, el Bosc vol ser un lloc per reivindicar els noms dels brigadistes i també la història recent del territori. El passat dissabte, l’associació Lo Riu, de la Fatarella, i l’alemanya KFSR 1936-1939, van reunir-se al Bosc de la Memòria per col·locar-hi noves plaques.
Són les dues agrupacions encarregades de la seua gestió, i esta col·laboració se remunta a més de quinze anys enrere, quan KFSR 1936-1939 va organitzar els primers viatges a Catalunya capitanejats per Jordi Banqué, exiliat espanyol a Alemanya. Nascut a França però amb lligams a Falset i a la Terra Alta, Banqué va ser l’encarregat d’unir-los amb els integrants de Lo Riu, que lluitaven perquè es conegués la línia fortificada de la Fatarella durant la Batalla de l’Ebre. Al 2018 van signar un conveni de col·laboració i van organitzar la primera trobada d’associacions de brigadistes. Des de llavors que, al novembre, els alemanys visiten la Fatarella per seguir una tradició que vol recuperar de l’oblit centenars de brigadistes. Es calcula que 35.000 homes i dones procedents d’una cinquantena de països se van desplaçar a Espanya durant els anys de la guerra.
Un pont de memòria entre Catalunya i Alemanya
Stefan Loibl és membre de la junta de KFSR 1936-1939. S’acaba de jubilar després de passar els últims anys treballant per a la delegació del govern català a Berlín, la seua ciutat. “Vaig aterrar per casualitat a Portbou fa quaranta-cinc anys sense saber res de Catalunya. Sabia coses sobre Espanya, que acabava de morir el dictador, però res sobre el català o la cultura catalana”, explica en un català perfecte. Es va enamorar d’una noia de Badalona. “De seguida vaig veure que, si volia gaudir plenament de la cultura, no només havia d’aprendre castellà, sinó que era important saber català”. El va seguir estudiant a Alemanya, amb certa dificultat, ja que dècades enrere se li feia costós trobar immigrants catalans vivint a Berlín per poder practicar-lo. Este respecte cap a Catalunya l’ha ajudat, segurament, a entendre millor la petjada de la guerra civil al país i el valor de projectes com el Bosc de la Memòria.
Per la seua banda, Àlex Sambró, al capdavant de Lo Riu, conta que l’associació va nàixer arrel d’un fòrum sobre la guerra civil, en adonar-se que a la Fatarella hi havia hagut una primera línia de batalla fortificada. Van començar a organitzar actes per conservar la memòria històrica del territori, i el dissabte passat van veure com el Bosc de la Memòria arribava a les cent plaques. “Hi ha brigadistes de tota la guerra civil, i als cartells es veu de seguida, n’hi ha que van morir i n’hi ha que van sobreviure, van estar a camps de concentració, van lluitar a la Segona Guerra Mundial…”, conta Sambró. Explica també que volen incloure més noms de dones. Ara mateix només n’hi ha dos, “però és una tasca que volem complir, volem equiparar el paper de les dones i donar-los més visibilitat”.