La biòloga i investigadora Clàudia Pallisé posa de manifest les diferències entre les dones que fan recerca i els seus companys homes
Clàudia Pallisé (Tivissa, 1997) és és graduada en Biologia Humana per la Universitat Pompeu Fabra. Té un Màster en Filosofia i Bioètica i un en Salut Pública Internacional per la Universitat Lliure d’Amsterdam i, a més, és escriptora. En una entrevista arrel de la publicació de la seua primera novel·la, Aquest cos meu i nostre (2023, Cossetània), Pallisé parlava de la curiositat que ha sentit sempre pels cossos, el dolor i les malalties que arrosseguen, en especial els femenins.
Pallisé va tancar la I Jornada de Salut i Perspectiva de Gènere celebrada el passat 29 de setembre al Campus Terres de l’Ebre de la URV amb la ponència Rols de gènere en la recerca, una qüestió ètica?. Va explicar a les assistents les primeres hipòtesis amb les que treballa l’equip del que forma part sobre les diferències i interferències amb que es troben les investigadores dones respecte als seus companys homes. L’estudi està capitanejat per la doctora Giula Inguaggiato i s’emmarca dins del projecte Prepared, que aspira a “crear un codi de conducta de recerca perquè quan torne a haver-hi una pandèmia o una situació d’emergència, la recerca que es faci segueixi els estàndards ètics que se demanen en situacions de normalitat”. Segons Pallisé, vol prendre especial atenció en els grups que patixen més desigualtats, com les dones, persones amb algun tipus de discapacitat o inegrants del col·lectiu LGTBI, i investigar-los.
La recerca feta per dones
En l’estudi en qüestió, que encara no està publicat però que ja ha recopilat informació extreta de diversos països del món, se para atenció en estos grups que patixen encara més discriminació en una situació extrema. Per exemple, la viscuda amb la propagació de la Covid-19. “A naltros mos donen l’encàrrec de mirar com va afectar la pandèmia a les dones investigadores en comparació amb els homes investigadors. Vam fer una metasíntesi de tota la bibliografia que hi havia sobre aquest tema des que va començar la Covid-19 fins al febrer del 2023. Vam seleccionar tots els articles científics que s’havien publicat sobre les experiències de les dones durant aquest període, les vam analitzar i vam trobar que hi havia tres temes que es repetien molt”.
Tres grans blocs
“El primer eren les expectatives professionals que tenien les dones, que vam trobar que eren més altes pel que fa a les tasques de cures dins del món acadèmic. Tot el que tenia a veure amb l’educació, supervisió d’ajudants, ajudar els companys de feina… va recaure sobre elles, sobre les dones investigadores”. Segons l’estudi, això els va comportar ansietat, inestabilitat emocional i la necessitat de posar en pausa la seua tasca d’investigació. La docència o les accions que requerien cures o atenció cap a tercers van fer que haguessen de frenar esta altra part del seu ofici. “D’aquí un temps veurem que hi ha equips que potser investigaven sobre avortaments, obstetrícia, càncer de mama… que ja no hi són. I ho feien perquè sabien que eren temes que no s’havien tractat, que requereixen de perspectiva de gènere”.
El segont punt a tenir en compte és que “a les dones racialitzades se’ls demanava més implicació, que deixessin de banda les seues tasques de la llar. Se les jutjava més si no ho feien, sobretot a les dones amb fills”. Per últim, “vam analitzar les estratègies de resistència a totes aquestes dinàmiques masclistes. Vam trobar països menys patriarcals on hi havia la possibilitat de parlar sobre el tema, buscar xarxes de sortida. En canvi, en països amb tradició patriarcal o més tradicionals, l’estratègia era callar. Resiliència i tirar cap endavant”.
Segons Clàudia Pallisé, i tal com ho va expressar en la Jornada de Salut i Perspectiva de Gènere, moments així, d’emergència i caos, “només fan que evidenciar els rols del món acadèmic”. Esta discriminació cap a les dones que investiguen repercutix molt més enllà de la seua faena particular, i impedix que la societat se beneficie de les troballes que podrien fer-se amb perspectiva de gènere i a partir de les mirades femenines, reprimides i callades durant dècades.
