DeltArt acull l’exposició d’Arrels Enfora, que vol posar en valor la creativitat dels artistes locals de Deltebre
L’espai DeltArt és una aposta de l’ajuntament de Deltebre per potenciar l’art i el talent de quilòmetre 0. Inaugurat fa cosa d’un mes, les dos sales que el formen se troben annexionades a la biblioteca municipal. L’alcalde Lluís Soler, el dia de l’obertura, va dir que DeltArt serviria per posar en valor la historia, la cultura i l’essència de la població. Així ha sigut, perquè la primera exposició del centre artístic vol fer això: reforçar el teixit cultural deltebrenc amb el treball de diversos artistes locals.
D’Arrels Enfora és el nom que se li ha adjudicat a esta miscel·lània d’estils i modalitats creatives que omplen els espais diàfans de DeltArt. En entrar, les parets blanques de l’espai 01 acullen fotografies i il·lustracions. Destaquen les de Julio Aliau, tres peces plenes de color: la primera, copsa les sensacions que el 2020 ha portat a l’artista. Amargor deguda al confinament, però també la calma i la dolçor d’un món en pausa. La segona representa l’amor estiuenc i la frescor de la complicitat, i la tercera té una profunditat lligada a la nit i als tons foscos.
Si seguim resseguint les parets, topem amb un altre conjunt format per tres obres. En este cas, parlem de Xavi Curto i les seues fotografies, que a molts ens ressonaran. Curto volia reflectir la relació que tenim les persones d’aquí amb el fang, una matèria molt primigènia. Esta simbiosi encara és més evident al Delta. Les tres imatges representen també tres etapes en la vida: la infantesa, l’adolescència o primera joventut i la maduresa, on tornem a reconnectar amb allò que ens donava goig quan érem nens.
La cirereta del pastís del primer espai és l’únic projecte audiovisual d’Arrels Enfora. La creadora, Joanna Fornós, explica que esta peça audiovisual, que se reproduix en bucle, és un documental inèdit. Se titula The Bass of Women i reflectix les vivències i l’ambient d’un grup de dones dins de la cultura musical Sound System, una corrent jamaicana que ha arrelat a Barcelona.
Acabada la primera part, pugem les escales i arribem a l’espai 02, més obert, gran i amb prou lloc per fer-hi cabre obres de més volum i més experimentals. Un dels projectes més cridaners és el Monument Invisible, d’Andreu Bertomeu. Segons el creador, és un monument on no s’hi pot veure res, a l’estil de l’alemany Jochen Gerz. Així, Bertomeu vol aconseguir l’efecte contrari a plantar un monument al mig del riu, com és el cas del monòlit franquista de Tortosa. Vol fer perdurar en el temps les idees i la participació de la gent, no mostrar el poder absolut. Per a fer-ho, ha col·locat pedres procedent de llocs on se va lluitar la Batalla de l’Ebre i demana als visitants que hi escriguen el nom d’algun familiar mort en esta part de la guerra civil. Després, poden emportar-se-la una altra vegada al riu i l’obra mor quan ja no hi ha pedres al cabàs de ferro.
Més obres amb gran poder visual: Cristina Iglesias ens mostra tres creacions hiper realistes per parlar de la maternitat i de les dones que, en experimentar-la, ho donen absolutament tot. Explica que ha volgut representar el fet de ser mare des del punt de vista natural, i ho aconseguix amb bebès construïts a partir de plastilina Monster Clay, silicona i resina de poliuretà, guarnides amb dinou capes de color.
També experimenta amb el concepte de les fake news i la facilitat amb què acaben corrent pel món. A través d’un codi QR integrat a l’obra, ens transporta a una realitat paral·lela on uns aliens posen de manifest la problemàtica de les informacions falses.
Destaquen també les obres pictòriques de diversos artistes, i algunes, com les de Monlluch, parlen de la tradició del Delta i de la faena física que se feia i se seguix fent. Dos quadres de gran format capten l’essència de la sega i de la vida rural.
La cloenda de l’exposició, la última peça, és la de Joan Salvadó. L’artista ha volgut posar en valor les dones de la seua vida i els dedica una col·lecció que encara ha de veure la llum. Constarà de davantals cosits a mà, emprant tècniques tradicionals que retran homenatge a la dona del Delta, la que sortia a treballar la terra però també s’encarregava dels fills i de la casa. La peça exposada al DeltArt és un davantal blau i negre, amb motius que recorden el mar, penjat sobre una rama d’olivera i un conjunt de canyes pintades amb calç, a la manera tradicional. Un raconet que respira essència del nostre territori i que vol portar al present maneres de fer d’un passat no tan llunyà.
L’exposició compta amb l’obra d’un total de 26 artistes del municipi: Agustí Bertomeu Fornós, Agustí Descarrega Solà, Albert Arques Morueta, Andreu Bertomeu Casanova, Àlvar Bonet Ventura, Aurora Serral Mulet, Carme Domènech Temprano, Charlotte Heseltine, Cristina Iglesias Mauri, Elena Mª Fabra Ventura, Francesc Sans Vidal, Herlinda Casanova Agramunt, Inés Fabra Ventura, Joan Salvador Bonet, Joanna Fornós Bo, Joavi Fatsini Piñol, J. José Oriol Iglesias, Júlio Aliau Tomàs, Monlluch, Paco Morales Ventura, Rakel Aliau Bertomeu, Roser Arques Morueta, Susana Bertomeu Figueres, Teresa Gimenez Lledo, Tere Navarro Ruiz i Xavi Curto Hierro.
