A Josep Bertomeu tohom el coneix com Polet. És el propietària de DeltaPolet, una empresa que, segons ell, “recicla turistes”. Oferix una experiència immersiva de les costums del delta de l’Ebre i de la producció d’arròs, mostrant als visitants tots els passos necessaris per cultivar-lo des de zero. Polet vol que els turistes puguen sobreviure a una apocalipsi, si fes falta, amb només un grapat de llavors a les mans. Creu que l’autosuficiència que anys enrere tenien els pagesos i les famílies que treballaven la terra per alimentar-se amb bons productes s’ha perdut per complet, i que la societat actual viu d’esquena a les coses fonamentals. Deltapolet és un racó envoltat d’arrossars “sense químics” on poder tornar a connectar amb la natura i valorar el que, segons ell, és “l’aliment més important de la història de la humanitat”.
Polet s’ha dedicat al treball físic i a l’esport tota la vida. Se nota per l’energia amb que es mou d’aquí cap allà, preparant les activitats programades per als turistes. Comença amb una xerrada on els informa de l’origen del Delta, què s’hi pot trobar i les problemàtiques que patix actualment. També els conta la seua pròpia història i de la relació que té amb els camps. “Quan tenia 8 anys ja em guanyava jornals espigolant. Anant a pescar la granota també podia guanyar-me la vida. Amb els nostres jocs, llavors ja ens podíem guanyar la vida. Vaig anar a escola fins als 13 anys. Llavors ja se necessitava gent als camps d’arròs i es pagava molt bé, es guanyaven molts diners. Tots hi anàvem. Els que tenien alguna dificultat per anar per dins dels camps se dedicaven a altres oficis, fuster, ferrer, mestre…”. Parla del prestigi que donava treballar al camp i aguantar les condicions i les jornades de treball.
Lluny de veure-ho com una pedra al camí, Polet està agraït que son pare el fes anar a treballar tan jove. Reivindica que “anar al camp era un orgull” i fuig de la narrativa catastròfica i de misèria que envolta el Delta de la postguerra. “Als camps, d’aliment n’hi per la part de dalt, a l’arròs quan creix, i a la de baix, amb les granotes, les polles d’aigua… amb un arrossar pots sobreviure”.
Els turistes entren als arrossars de Polet i seguen amb les eines que utilitzava son pare. Els ensenya a fer-ho amb la falç i el surrac. Els anima a gaudir de les propietats beneficioses del fang per al cos humà. El presentador de televisió Jesús Calleja el va visitar mentre gravava un episodi al Delta i li va explicar el que Polet ja sospitava: que caminar pels arrossars és enormement beneficiós per a la salut. De fet, per a ell, treballar-hi és el seu gimnàs, el que el manté en una forma física envejable als 79 anys. “Treballant faig una gran quantitat de moviments, i quan estic segant dins del camp estic en contacte amb el fang i amb l’aigua, o sigue que, a més, estic refrigerat”.
La seua primera professió, la d’agricultor, se va veure truncada per la mecanització del camp. Des de llavors que es planteja quin és el preu a pagar per l’anomenat progrés, “per uns espais naturals plens de químics i màquines, una costa edificada, tot urbanitzat, un medi dissenyat només per als turistes”. El seu projecte vol fomentar el turisme sostenible i respectuós, i per aconseguir-ho està convençut que cal fer pedagogia, explicar a la gent que ve de fora com és el Delta, qui hi viu i quines carències té. Este any, a més, publica la seua autobiografia de la mà d’Onada, Lo pas de l’Ebre, que recull els moments més importants de la vida de l’activista explicats per ell mateix. La propera presentació serà al Centre Marcel·lí Domingo de la Sénia, el dia 15 de setembre a les 19:30 hores.
