per Oscar Pla, cofundador de la Cooperativa Terram
L’himne del meu poble, la Sénia, diu: “l’olivera verda sempre i el bon oli al curs dels anys”. Per desgràcia cada cop serà més complicat que aquesta frase sigui una realitat. Actualment, a persones joves com jo (28 anys), quan arribem d’un viatge ens agrada veure el gran mar d’oliveres que hi ha per la carretera fins arribar al poble, només en veure aquell paisatge ja et sents a casa, i així, rodejats d’oliveres hi ha molts pobles de les Terres de l’Ebre, però és molt possible que poc a poc aquest paisatge es vagi perdent. És una realitat que hi ha una manca de relleu generacional a l’agricultura, pocs joves ens volem dedicar a aquest art d’alimentar la població, però el que ens preocupa més, i que a dia d’avui encara és una realitat, són els arrencaments de les nostres oliveres centenàries, que han viscut guerres i situacions meteorològiques extremes, i encara segueixen en peu. Oliveres que han compartit converses amb tots aquells agricultors que les han cuidat, sent el major confident que hi pot haver o que han donat ombra a la família per fer una torrada al camp, ara ens estan demanant ajuda.
És cert que la venta d’oliveres aporta recursos econòmics a aquelles famílies en les que els fills o nets no volen seguir amb el treball al camp. També penso que estan en el seu dret, ja que han sigut ells qui han cuidat durant tant de temps aquest patrimoni natural i l’agricultura és molt deficitària. Però crec que aquesta gent és una mínima part, ells s’estimen les oliveres i valoren la gran importància que tenen. En canvi, a cada oportunitat hi ha paràsits, especuladors i depredadors sense escrúpols. Aquests són el veritable problema, gent que es guanya la vida destruint el paisatge, marges de pedra seca trencats, finques amb forats immensos que queden del record d’aquelles oliveres arrencades. Aquests individus són grans negociadors, que aconsegueixen que les persones els venguin la seva finca per destrossar-la i enriquir-se. En alguns casos diuen que s’encarregaran de repoblar-la amb oliveres noves. Això no acaba passant i la massa forestal s’apodera dels camps. El que sí que passa és que ells, per cada olivera arrencada, extreuen un gran benefici, pagant una misèria al propietari de la finca i deixant-nos un paissatge desolador.
Aquestes oliveres han aguantat guerres, gelades i altres situacions complicades, però ara no poden lluitar soles contra aquests grans monstres.
Per tot això neix Cooperativa Terram, un projecte que busca revaloritzar l’agricultura i que sigui una oportunitat d’ocupació per aquelles persones en situació de vulnerabilitat. @coopterram.