Quants racons de la Terra Alta queden on se pugue mirar amunt i no s’hi vegin aerogeneradors? Per a Jordi Clua, membre de la plataforma Terra Alta Viva , i Edgar Celada, part del projecte Som Aguait, massa pocs. A principis del mes de maig, Terra Alta Viva, que treballa per aturar la massificació eòlica a la comarca, va emetre un comunicat on denunciaven l’arribada de nous macroprojectes eòlics a la comarca i la complicitat d’alguns representants polítics. Declaren que “el Govern sap l’escàs pes electoral que té la comarca, una de les més empobrides i envellides de Catalunya, i no només no respecta la idea de massificació ni la de solidaritat en termes d’implantació d’energia renovable, sinó que continua tramitant projectes tant d’eòlica com solar, ja que és un model que els hi funciona, concentrar en una zona amb baix pes demogràfic les infraestructures que ningú vol”.
La central projectada a Batea de Les Crestes afecta a Edgar Celada de ple. Va arribar al sud de Catalunya fa anys mogut pel seu amor a la natura i als animals. Va adquirir un terreny on hi té el seu projecte de vida: una iniciativa que beu de l’observació d’ocells al seu hàbitat natural. Ara, la possibilitat que instal·len aerogeneradors a la finca fa que s’hagi de replantejar el futur. Ha presentat al·legacions per evitar-ho. “Les al·legacions, per exemple, no poden pesar més de 4 megues, vaig haver de reduir fotos, comprimir-lo i reduir-lo. Ara els mapes no es veuen. Al·lego que, si fan el projecte, jo he de tancar el meu negoci. Intento demostrar que l’energia eòlica és incompatible amb l’avifauna, que si posen el parc, els moixons deixaran de venir”. Té indicis que al seu tros poden haver-hi vestigis de la Batalla de l’Ebre que acabarien soterrats o destrossats amb la implantació dels molins.
Jordi Clua és pagès i membre de Terra Alta Viva. “El primer que passa quan arriben estes empreses per instal·lar aerogeneradors és que posen els pagesos en conflicte, perquè uns els volen i altres no. També passa que, si esta finca és meua i no el vull però l’he de tenir a la del costat, acabo volent-lo també. Et fan sentir un tonto, si dius que no, hi ha pressió”. Denuncia que el paisatge de la comarca ha canviat no només pels molins, també per les pistes noves que s’han hagut de construir perquè els camions puguen transportar bases que medixen fins a 200 metres d’alçada. “El tema de la massificació no està quantificat”, explica Celada. “Això està massificat o no? Ningú hi ha posat xifres, ningú pot determinar si ho està o no. L’únic que sabem és que no acabarà. Som una comarca amb 11.000 persones. Dins de 7 milions i mig d’habitants, no som res. Políticament, s’ho poden permetre”.
Tant Celada com Clua afirmen que els pagesos o propietaris de les finques amb aerogeneradors reben entre 8.000 i 9.000 euros cada any, aproximadament. Denuncien que, en alguns casos, les promotores no donen informacions precises als afectats. “Tinc un veí a qui van dir-li que li pagarien perquè una aspa passarà per sobre de la seua finca. Mirant-me jo el projecte, descobreixo que li trinxaran dues hectàrees per construir la base. L’hi dic, ell demana explicacions i la resposta va ser: tranquil, que et pagarem més. Amb diners ho solventen tot, i fan i desfan com volen“. Clua afirma que hi ha hagut casos on l’empresa ha entrat a la finca sense donar-ne avís. “Hi ha persones que van al tros i veuen que els han arrencat una filera de vinyes per fer gran un camí. No poden fer-ho, però saben que tampoc els denunciaràs perquè són Naturgy”.
“Jo vinc de Barcelona, i amb una visió de ciutat, si a mi em truqués Endesa, Gas Natural o qui sigui, i em digués, vull omplir de molins la teva finca, el primer que li diria és que truqués la meva advocada. I aquí ningú ho fa”, diu Celada. Segons Clua, “els primers contractes per posar molins es firmaven als bars. S’emportaven els pagesos al bar i allà els feien firmar. Jo tenia unes finques arrendades a un home gran, se li van presentar a casa, el van agafar tot sol i ja li feien firmar allà mateix”. Tots dos estan d’acord que no hi ha consens a la comarca, que les opinions i els interessos seguixen sent molt dispars.
En el comunicat emès per Terra Alta Viva, l’agrupació lamenta la manca d’actuació i determinació de diversos ajuntaments de la comarca a l’hora de fer una modificació dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’aquelles zones no afectades per centrals eòliques o projectes en curs, una eina que permet ordenar els usos del territori i protegir-lo. Així, l’entitat demana als ajuntaments d’Arnes, Batea, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Pinell de Brai, Prat de Compte, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs que modifiquen el POUM. També expressa la falta d’estratègia conjunta comarcal, que consideren hauria d’estar encapçalada pel Consell Comarcal de la Terra Alta. El president del Consell, Lluís Agut, ha declarat a este mitjà que l’ens “està al costat dels ajuntaments de la comarca, i tots s’han posicionat en contra de la instal·lació de més aerogeneradors a la comarca. Des del Consell sempre hem cregut que tenim un potencial molt més gran, que ens hem d’enfocar en el turisme o en l’agricultura més que no pas en els aerogeneradors, que d’aportar, ens han aportat molt poca cosa”. Remarca que, com a president, veu unitat en els alcaldes dels diversos municipis i creu que la possibilitat de modificar els POUM és una opció a tenir en compte.