En una granja als afores de Jesús, cinc dones se reuneixen els caps de setmana per xerrar, posar-se al dia, fer cafès i assajar. Són amigues de tota la vida, se nota per la complicitat i la confiança amb què parlen entre elles. I, a més d’això, fa poc menys d’un any que també son músiques: han creat un grup on poden tocar sense necessitat de posar-se etiquetes, on deixen anar la seua vena creativa i exploren amb uns instruments que tot just comencen a conèixer.
El local d’assaig l’han habilitat elles. Tenien clar que necessitaven un lloc on poder reunir-se i practicar, i entre totes van arreglar la part de dalt d’una granja que ara té pòsters de grups i artistes dels 90 i els 2000 decorant les parets. Chenoa, David Bisbal o Santa Justa Klan, diuen, les representen. Tenen un humor desacomplexat i quan responen quin tipus de música toquen, contesten que no ho saben i que tampoc tenen la necessitat de tenir-ho clar.
Després del cafè de rigor, algun cigarro i haver afinat instruments, cadascuna se col·loca al seu lloc. Mariona del Pino és la veu de Damas de españa, tot i que també agafa la guitarra. Ella composa la majoria de cançons del grup, cosa que va agafar-les a totes per sorpresa. Van començar fent covers d’altres bandes, però Mariona de seguida va enviar àudios de Whatsapp amb idees, melodies i lletres. La majoria de peces parlen d’amor, però no només del romàntic, sinó de tot tipus de relacions i situacions. De fet, la primera cançó pròpia que van muntar, Los Goya, parla d’escenaris imaginaris i de les pel·lícules que ens muntem quan ens enamorem.
Anna Ventura és la bateria. Explica que encara n’està aprenent, però porta el ritme del grup a la perfecció i totes giren la mirada cap a ella per comprovar que van alhora. Andrea Canelo toca el baix. Va ser la última en incorporar-se a Damas de España. Recorden entre riures que van haver d’enviar-li un mal per recordar-li que s’havia de comprar el baix com més abans millor. Maria Romero s’encarrega del treball a l’ombra, de la fotografia, producció i faenes tècniques. Tanca el conjunt Marta Redó amb la guitarra solista, amb una destresa que fa pensar que toca des de sempre, però cap de les integrants porta anys fent-ho. Simplement van decidir muntar un grup perquè tenien inquietuds i la música les apassiona. I a partir d’aquí, han anat fent.
El seu nom crida l’atenció. Anna llençava les deixalles orgàniques en un poal groc de sabó que tenia a casa, propietat de sa iaia. Un dia va fixar-se en la marca, Damas de españa. Anava dirigida exclusivament a les mestresses de casa, a la seua tasca com a cuidadores de la llar i de la neteja de la roba del marit. Van voler donar-li una volta a este concepte i reivindicar que les dones poden ocupar molts espais dins la societat, poden fer feines domèstiques i també pujar a un escenari i cantar sobre tots els temes del món.
Damas de españa té futur. Pensen en treure un EP. Fa poc han gravat el seu primer videoclip amb l’ajuda d’un amic guionista. Van demanar festa a la faena per dedicar-se al rodatge durant dos dies. Creien que els costaria més donar-se a conèixer, però els surten bolos que les obliguen a assajar més, trobar-se més i pensar més sobre este projecte. Esta arrencada inesperada les va fer muntar un primer concert a la granja, on van convidar amics i familiars per saber com sonaven realment. I la resposta va ser molt bona. A partir d’aquí, han tocat dos cops a Tortosa i ja tenen concerts confirmats per als pròxims mesos, el més proper a Bítem el dia 27 de novembre.
Tot i que diuen que no volen ser exemples de res, els encantaria que, arrel de veure-les a elles, noies més joves puguen plantejar-se pujar a un escenari sense cap inseguretat.