Les pre-Festes de la Cinta d’aquest any 2022 —que si fossen un capítol de Friends seria “Aquelles amb l’aguilot al programa de festes”— han arrencat amb les proves esportives, marcades inicialment per les nombroses lesions, tant humanes com de mobiliari, i que han alentit el seu desenvolupament. Per sort, tothom està més o menys bé —o ho estarà!—, exceptuant una de les cistelles, que està sent intervinguda d’urgència en aquests moments.
Més enllà d’això, el matí ha avançat amb les polèmiques habituals de tals jornades. Al futbol sala, la més destacable l’ha protagonitzada un suposat gol fantasma de Guateke en el partit que els enfrontava amb Fotli Since. Representants de les dos colles han donat versions contradictòries de la jugada, que s’ha resolt amb gol a favor —i victòria— dels campions de 2019. En aquesta línia, representants de diverses colles, algunes organitzadores de proves, han coincidit que hi ha un biaix favorable cap a colles amb història gloriosa dins de la competició penyística. En paraules d’un dels declarants: “Ja sabem que això és Tortosa i hi ha colles que tenen molt pes dins del circuit. Este pes, desgraciadament, es tradueix en adulteracions de la competició. Fa molts anys que guanyen els mateixos… per algo serà”.
Al bàsquet, el gran què ha estat saber parar els jugadors estrella de les diferents colles, alguns d’ells sent rapitencs o ampostins nacionalitzats. Hi ha hagut violència consentida per l’estament arbitral, pels quals s’ha de trencar també una llança al favor, ja que si s’hagués xiulat tot no s’hauria jugat gens. Intentant explicar-se la presència d’únicament dos cistelles —de les quals se n’ha trencat una només començar—, un quart-finalista ha declarat que el major problema ha sigut institucional: “No s’han posat prous recursos per a poder organitzar un esdeveniment esportiu d’aquest nivell”. Esportivament, hi ha hagut un factor determinant, també font de polèmica: la participació d’un jugador professional, absolutament dominant quan ha estat a la pista. Al cap i a la fi, i deixant de banda els compromisos que pugue tenir amb el seu club, un penyista ha de poder participar, i mai hauria de ser un problema que el nivell de la competició puge: el problema és la violència.
La tarda ha començat a l’estadi municipal, on s’han dut a terme els jocs de pista. Han sigut versions adaptades a l’atletisme dels jocs del tres en ratlla, el pedra-paper-tisores i el mocador. L’ambient transmetia més caliu i germanor que al matí, encara que s’han intentat —i dut a terme— garrames en algunes proves. El gran conflicte s’ha donat entre Sense frenos i Demà més, que han hagut de repetir un enfrontament diverses vegades abans de poder determinar qui avançava en la competició. La nota positiva de la tarda l’ha donada Tocant Fondo, que després de donar molta guerra al bàsquet, han estat destacats positivament per l’organització pel seu fair play. L’última victòria, al pedra-paper-tisores atlètic, se l’ha endut La Companyia, establint un nou rècord de longevitat victoriosa dins el circuit.
Després d’un molt necessari repàs a totes les obres fetes i previstes a la insigne ciutat, s’ha introduït al pregoner d’aquest any: el senyor mestre, professor, referent, pou de coneixement, Manel Ollé i Albiol. Triar-lo ha estat un gran encert, i convido a tothom qui se’l pergués a recuperar aquest parlament, ja que és el més a prop que natros —i els que ens aniran seguint— estarem mai d’haver pogut viure una de les llegendàries classes donades per aquest homenot de la nostra llengua, literatura i cultura. Recuperant el clam més repetit durant la presentació de les colles d’aquesta nit passada: Bones festes a tothom! I feu bondat (això últim, afegitó personal)!