Abans el llenguatge / Antes del lenguaje és lúltima aposta de Lo Pati. El centre d’art ampostí acollirà esta exposició que convida a la reflexió i el debat a través de tres eixos: la comunitat, la frontera i el llenguatge. L’artista visual Nora Ancarola presenta esta mostra que es podrà veure des del 14 de novembre al 16 de gener. Els tres conceptes generals prenen formar a través d’accions dutes a terme amb la col·laboració de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre i l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta. Ancarola explica que molts dels pacients de la Fundació, que acudeixen al centre just al costat de Lo Pati, molts cops entraven al centre curiosos, demanant si podien visitar les exposicions. Conscients de l’estigma que arrosseguen les persones que pateixen malalties mentals, l’artista i la direcció van creure convenient treballar conjuntament amb la Fundació i crear un projecte inclusiu com ha resultat este.
A l’entrada de la instal·lació s’hi troba la visió de l’artista Diana Rangel sobre el llenguatge. En el seu cas personal, la parla i la llengua ha estat sempre lligat a la tartamudesa que ha experimentat des de petita. Hi ha exposades les mostres dels exercicis que feia per mirar de mitigar esta condició, com l’escriptura de les paraules més costoses o les diferents tècniques que emprava per vocalitzar millor. Rangel ha estat capaç de copsar esta inseguretat en obres visuals que mostren un procés d’aprenentatge.
La terapeuta Celeste Reyna és una altra de les protagonistes del concepte. Ella, juntament amb la resta de participants, ha impulsat la següent obra, un recorregut per la ciutat on tots els protagonistes han hagut de repensar quina relació tenen amb Amposta i com s’hi mouen. La seua condició de psicoanalista ha aportat un altre punt de vista a la voluntat de crear comunitat mitjançant l’art i les accions en grup.
A l’exposició hi ha diverses projeccions. Una d’elles, realitzada per la pròpia Nora, mostra en dues pantalles de gran format dos vídeos on s’explica la trobada de dos persones diferents que acaben caminant junts en una mateixa direcció. Aquí entra en escena el concepte de frontera. L’artista pensa que el riu Ebre és una de les fronteres naturals del territori juga amb la seua confluència amb el mar al Delta.
Seguint el curs del riu, la Batalla de l’Ebre és un dels esdeveniments que més van marcar les comarques ebrenques. En una vitrina hi descansa un joc de taula de fa anys. Ancarola va descobrir esta caixa en un dels seus viatges a Corbera d’Ebre per a documentar-se i ha volgut exposar la fredor amb què molta part de la població va acceptar la guerra i la va normalitzar.
Tots els espais busquen la interacció d’una manera o una altra. En un racó fosc de la sala, uns cubs plens de lletres il·luminades de blanc i taronja permeten que les toquem i prenen relleu, aportant informació extra.
Camila Barcellone és l’última peça del trencaclosques. L’artista argentina reflexiona al voltant de la figura d’Eva Perón i la seua veu. Investigant, va descobrir que moltes de les gravacions estan son de domini privat i no es poden consultar. Aixó ha pogut comprovar que els registres que sí que son accessibles son una mostra de la mamipulació social i política que hi ha hagut al voltant d’esta figura.
Per últim, a l’exterior de Lo Pati, pedres del Poble Vell de Corbera d’Ebre tanquen la instal·lació. Estos rocs representen les ferides de la guerra civil espanyola. A la lona que les cobreix, els participants en el projecte han escrit paraules que van consensuar entre tots, que parlen de la història col·lectiva del país i de la zona, però també de la història personal de cadascú que ha escrit alguna cosa. Esta reflexió sobre el llenguatge ha aportat que es puguessen crear lligams entre grups diferents, aïllats pels estigmes de la societat i les idees preconcebudes que tothom cultiva.
