Francesc Millán, cap d’Internacional del diari Ara, parla sobre la invasió d’Ucraïna i la faena dels periodistes en este context
Francesc Millán és de Santa Bàrbara. Des que va començar a estudiar Periodisme, ha tingut clar que l’àmbit internacional és el que li interessa i li permet explorar la seua vocació. Explica que va començar a viatjar i no ha parat. Una de les experiències que l’han forjat en l’àmbit professional va ser marxar, quan encara estudiava, a la frontera de Grècia amb Turquia en plena crisi migratòria. “Segurament perquè era més jove, però ha sigut de les experiències que m’ha marcat més”. Va iniciar relacions amb el diari Ara amb col·laboracions puntuals i substitucions: hi treballava uns mesos i, en acabar, marxava fora sabent que el diari li publicaria les cròniques que escrigués allà on fos.
Ara, en plena crisi humanitària per la invasió d’Ucraïna per part de les tropes russes, Millán informa del conflicte des de Barcelona. Com a cap d’Internacional de l’Ara, és l’encarregat de coordinar les informacions que arriben, una tasca complicada degut als interessos dels dos bàndols. “S’ha d’agafar tot amb pinces, tenint en compte que Rússia té un aparell propagandístic més refinat que Ucraïna”. Just abans de l’esclat de la guerra, la periodista Cristina Mas, enviada especial de l’Ara, va marxar al país ucraïnès per captar-ne la situació. Amb l’anunci de la invasió hi va tornar. “M’hagués agradat anar-hi, però el més fàcil era que hi tornés ella perquè ja havia fet contactes i tenia preparat un guia”. Ara, des de la redacció, el periodista ebrenc veu que el públic general respon bé a les informacions actualitzades minut a minut, una eina que han decidit implantar al web per tal que els lectors puguen assabentar-se del que passa gairebé a l’instant.
La urgència dels esdeveniments els ha fet reforçar la secció d’Internacional amb companys de la redacció. “Hem vist que a la gent li interessen tres coses: en primer lloc, l’actualitat, el que passa a cada minut. Després, les anàlisis i les cròniques que arriben des d’allà”. Les peces més llegides són aquelles en què s’intenta abordar el context dels països en conflicte, què ha passat en les setmanes anteriors a la invasió i quins són els escenaris que pot dixar la guerra. Per tal d’oferir esta visió global, treballen també colze a colze amb els corresponsals a Moscú, els Estats Units, Brusel·les i París. “És important oferir este tipus de visió, perquè tu pots estar informat, però cada dia et van sorgint preguntes”.
Quan explica per què ha costat tant d’entendre l’inici d’este conflicte, que molts professionals han titllat d’inesperat, Millán posa en valor la importància del context. “És interessant analitzar per què hi havia líders que parlaven amb Putin i es creien el que els deia ell, o per què no es va fer cas als Estats Units, que tenien informes del maig del 2021 que avisaven que Rússia s’apropava amb moltes tropes cap a Ucraïna”. Un posicionament que ell atribuïx a la voluntat per part de molts de creure que els Estats Units actuaven moguts pels seus propis interessos.
L’interès per entendre la cultura dels territoris i conèixer la seua gent és una de les tasques fonamentals dels periodistes especialitzats en conflictes internacionals. “Has d’informar-te, llegir moltíssim sobre el país en qüestió, inclús llegir novel·la, mirar pel·lícules, entendre’l”. Recalca també els pocs recursos que sovint tenen estos professionals, amb poques possibilitats de fer estades llargues in situ que permetrien entendre bé què passa sobre el terreny i traslladar-ho de manera adequada.
Sobre com l’afecten estos dies d’actualitat frenètica, Francesc Millán afirma que “tots estem treballant molt, però estàs en un lloc segur i és absurd posar el periodista al lloc del protagonista“. Recalca que la tasca dels periodistes és donar veu a qui ho necessita, sent conscients que “canviar alguna cosa és pràcticament impossible“ en un conflicte a gran escala, tot i que la voluntat d’informar amb rigor sempre hi és.