Últimament, la verema s’ha avançat degut a les altes temperatures i calorades de l’estiu
El canvi climàtic ha comportat que diversos conreus típics del sud de Catalunya hagen vist modificat el seu cicle natural. Els productors s’han hagut d’adaptar a les altes temperatures per procurar que els conreus no morin amb les calorades de l’estiu. Un dels primers en notar les conseqüències de l’emergència del clima han estat les vinyes. Diversos estudis mostren que, amb la pujada dels termòmetres, el cicle natural del conreu se veu afectat i la maduració del raïm varia, així com la probabilitat que l’ataquen les plagues amb més facilitat.
De fet, a la Terra Alta, les veremes s’han avançat en les últimes campanyes. Segons Núria Altés, productora i propietària del Celler Herència Altés, situat a Gandesa, l’empresa s’ha adaptat per complet a la necessitat de les vinyes. “El que fem és prioritzar la formació de l’arrel en els exemplars més joves perquè l’arrel tingue la capacitat de créixer cap avall i buscar més aigua per si sola. Quan és jove, li donem prioritat no a la part alta, sinó a la del subsòl. Després gestionem la vegetació. El sol ponent és la que provoca les cremades, per tant, deixem la vegetació que toca el sol ponent perquè quede la vinya protegida i traiem la vegetació de la part central perquè s’airege”.
Per a Altés, el control del sol i la calor ho són tot. El seu celler para atenció en els tempos en què apliquen cada tractament. Per exemple, el tractament de sofre, si es fa en dies de molta calor, pot ser perjudicial per al conreu. Pràcticament no tenen regadiu a les seues vinyes, per la qual cosa miren d’aprofitar al màxim la pluja que cau a la comarca. “Practiquem un manteniment del cultiu ancestral”. Altés creu que una manera eficaç de fer front al canvi climàtic és tornar al orígens, a plantar i cuidar la flora de la manera que ho feien els avantpassats. Posa d’exemple els nous cultius d’oliveres a la Terra Alta, on se busca que els arbres donen el màxim de fruit possible en pocs anys per acabar morint abans del que tocaria. “Se planten conreus molt junts entre sí, sense que les arrels tinguen espai per créixer ni per buscar l’aigua cap avall. Natros veiem vinyes joves que patixen molt als mesos de juliol i agost. En canvi, les velles, amb les arrels més desenvolupades, estan bé. La planta té memòria”.