L’escriptora nascuda al Perelló debuta amb ‘Geosmina’
La perellonenca Cinta Farnós presenta la seua primera novel·la, ‘Geosmina‘ que inaugura la nova etapa de l’editorial La Magrana amb el grup Penguin Random House. El primer volum d’este nou catàleg parla de la tornada a casa i de construir una relació amb el passat. Ho fa de la mà de la Llúcia, la protagonista, que viu i treballa a Irlanda però torna quan s’assabenta que sa mare ha mort. Té un accident de cotxe quan va a visitar la Coya, una amiga de joventut que la Llúcia no sap que existix. El periple per conèixer de veritat la seua mare la porta als escenaris de la infància i a Astúries, on viu esta amiga desconeguda.
El procés de creació de ‘Geosmina’ no ha sigut curt. Farnós va decidir que volia escriure quan vivia a Irlanda. En tornar a Barcelona va apuntar-se a l’Ateneu Barcelonès, on va estar tres cursos creant personatges, escenaris i trames. Un cop acabada la novel·la, La Magrana va decidir incloure-la al catàleg d’esta nova etapa. L’escriptora explica que li va fer una il·lusió especial. “Al principi de tot, recordo haver buscat si hi havia opció d’enviar-los manuscrits perquè per a mi ja era una editorial de referència”.
Farnós compartix algunes experiències vitals amb la Llúcia, però assegura que “tot és ficció”. Això sí, les els interessos o les pors que travessen la trama són les seues. “No parlo de mi mateixa, però parlo de les coses que experimento, com el tema del desarrelament. Visc a Barcelona però no em sento de Barcelona, i quan vaig al poble sóc d’allà però no hi visc”. Esta sensació de viure a cavall entre dos llocs és la que molts habitants ebrencs experimenten quan marxen a estudiar o treballar fora degut a les poques opcions de formació o professionals del territori. Cinta Farnós és membre de Diàspora Ebrenca, una associació formada per persones vinculades d’alguna manera a les Terres de l’Ebre i que posen de manifest estes mancances per mirar de solucionar-les. La Llúcia també podria formar-ne part.
Però la protagonista de ‘Geosmina’ no fuig només per les poques oportunitats que troba al poble, sinó per una falta de connexió amb sa mare. Quan torna, esta decidida a conèixer-la més per poder créixer. “No hi ha nostàlgia, sinó una visió optimista, més constructiva, de voler entendre. Estem on estem i som com som perquè hem viscut coses prèvies. Si entenem el que hem viscut tenim més poder de decisió, podem actuar d’una manera diferent i ens entenem més a natros mateixos”. A partir d’entendre a què renuncien els pares de la Llúcia, dos joves compromesos amb la lluita antifranquista, Cinta Farnós parla de les vides que no vivim, de fets puntuals que marquen un camí que no es pot desfer.
El nom del seu primer llibre parla dels records. La geosmina és una substància química que es percep a la terra mullada, després de la pluja. En grec significa “aroma de la terra”. En sentir-la un dia, l’escriptora va connectar amb les tardes en què els iaios la portaven a l’hort. “Hi ha coses que perduren en els segles. D’alguna manera, si la Llúcia sent aquella olor és possible que sa mare també la sentís en algun moment de la seua vida”.
