L’escriptora jesusenca publica la seua nova novel·la ‘Escales Avall’
Cinta Arasa treu nou llibre. L’escriptora jesusenca és una de les veus més prolífiques del país. És normal veure el seu nom a les llistes de novetats, ja sigue en novel·la d’adulta o infantil i juvenil. Ara té nova novel·la al mercat: ‘Escales Avall’ (Columna, 2021). En paraules de l’autora, és una biografia a tres veus de tres dones de la mateixa família, amb orígens ebrencs. Una de les protagonistes té una visió de la realitat distorsionada degut a la seua inclinació a dir mentides, i les altres dos són un espill que li mostren els fets des de diferents perspectives.
Arasa explica que va començar esta novel·la fa anys, i que el procés ha estat lent, en part, per la dificultat dels escriptors en llengua catalana per dedicar-se completament a l’escriptura. Com tants altres, té una altra faena que compagina amb esta tasca. “La idea em va venir com un conte, al principi, explicat des del punt de vista de la mare”. Però la història requeria altres punts de vista per completar el puzzle. La novel·la també fa un repàs dels fets importants ocorreguts a Catalunya des dels anys 30 del segle passat fins al 2017. “La història m’interessa molt perquè explica com som ara. Els relats personals s’entenen millor si els mescles amb la història en majúscules”. Cinta Arasa ha escollit uns anys convulsos on van tenir lloc fets concrets de vital importància, que serveixen per a entendre on ens trobem avui en dia. La transició, la repressió del franquisme… són capítols que ens han dut fins on som ara.
Part d’esta documentació l’ha fet en l’àmbit familiar, parlant amb pares i iaios. Explica que moltes de les vivències que li explicaven sons iaios no era capaç d’entendre-les al moment, perquè era petita, però les ha recordat intensament fins que les ha comprès. “Quan els meus iaios em deien que a la guerra havien anat a la muntanaya, jo no ho entenia. Van passar anys fins que vaig entendre que no hi havien anat d’excursió”.
Arasa va rebre, al mes de setembre, el Premi Crítica Serra d’Or en categoria infantil i juvenil per ‘Paraules, flors i pólvora‘, l’adolescència ficcionada de Mercè Rodoredada, un dels grans noms de la literatura catalana i universal. La trucada per comunicar-li que li havien concedit el premi la va agafar descol·locada, perquè era un reconeixement gairebé de somni per a l’autora. “Durant la trucada, me vaig pensar que m’oferien una subscripció a la revista”. Va descobrir l’escriptora de ‘La Plaça del Diamant’ als onze anys, amb el llibre ‘El Carrer de les Camèlies’. “Als estius, jo llegia molt. Em donaven llibres per a xiquets de la meua edat, que llegia molt ràpid. Recordo que em vaig quedar sense res per a llegir i vaig agafar ‘El Carrer de les Camèlies’ de la biblioteca de casa. Em va fascinar”. Tot i la complexitat de l’obra, l’autora va quedar enganxada a la manera de narrar de Rodoreda i va voler llegir tot el que havia escrit.
Igual que Rodoreda, l’escriptora jesusenca parla sovint de nissagues familiars i de les dones i els seus conflictes, un tipus de literatura que històricament ha estat titllada de ‘literatura per a dones’. “És una classificació feta des d’una òptica masculina. No crec que la literatura tingue gènere. Hi ha bona literatura o mala literatura”. Arasa pensa que, en ple segle XXI, les vides d’homes i dones han canviat i som capaços de desenvolupar les mateixes faenes i dur vides similars. Això afavoreix que les històries que expliquen uns i altres puguen interessar als dos gèneres, cosa que no passava fa segles, quan els rols i les convencions socials impedien que dones i homes realitzessen tasques paregudes.
Des que va escriure la primera ratlla d’ ‘Escales avall’, l’autora ha escrit i publicat “set o vuit contes infantils i juvenils”. Diu que el procés creatiu per escriure per a adults i per a xiquets és el mateix. Defineix escriure com “quasi màgia, històries que t’entren al cap i agafen un to o un altre”. Això sí, els nens no han viscut tantes coses com els adults i necessiten explicacions diferents, que puguen entendre, tot i que això no impedeix que se’ls pugue parlar de tot. “Sí que sento certa responsabilitat, perquè els llibres que llegim quan som menuts ens acaben determinant com a persones i com a lectors”.
Arasa parla també de la situació del català, no només en l’àmbit literari, on és bona, sinó en tots els aspectes de la vida quotidiana. Ella resideix a Barcelona, on un alt percentatge de la gent que hi habita té com a llengua vehicular el castellà. “Si visqués sempre dins la meua bombolla, tindria la sensació que la situació de la llengua és bona, perquè quasi tothom parla sempre en català. Però hi ha àmbits de la vida en què pràcticament ha desaparegut, quan surts a comprar, al quiosc… Per ser una llengua normal hem de tenir presència a les noves plataformes i tenir suport en la realització de contingut audiovisual”.
A l’horitzó, pendents de publicació, té dos projectes per als més menuts. Al gener sortirà ‘El llibre dels Feyts d’Armes’, adaptació per a xiquets del llibre original del mateix nom que explica la història catalana des de Cartago fins al segle XIV, un projecte ambiciós que ha emprès com un repte degut al llenguatge antic i a l’estrcutura de l’obra original. A l’abril publicarà una adaptació de la llegenda de Sant Jordi per a primers lectors.