Ca l’Enriqueta: espai feminista i col·laboratiu a Deltebre

Ca l’Enriqueta, a Deltebre, és una casa que prompte se convertirà en un punt de trobada per a dones. La propietària, Noemí, va heretar la casa i li té una estima especial. La idea de crear un espai feminista, que acollís dones necessitades d’espais propis i creatius, li va començar a rondar pel cap. Mireia Ibáñez, jove artista de Santa Bàrbara, també volia explorar la idea de viure en comunitat al terreno, una iniciativa que joves d’arreu de Catalunya emprenen cada cop més però que a les Terres de l’Ebre encara no ha quallat. A través de gent en comú, a Mireia li va arribar que Noemí tenia esta casa i esta idea, i va posar-se en contacte amb ella per mirar de tirar-la endavant.

La masia Ca l’Enriqueta està a la carretera de Camarles, 101. Té un jardí gros, on corren dos gossos juganers. Hi ha un hort que seguiran cuidant les futures inquilines, i una nau on s’hi poden organitzar tallers, concerts i espectacles. La casa pot acollir diversos grups de dones alhora, en habitacions individuals i dobles, cuina, zones comunes i una vivenda dúplex independent.

Mireia Ibáñez fa pocs dies que s’hi ha instal·lat. Es comunica amb Noemí constantment, que viu a Llinars del Vallès i coordina el projecte a distància. Quan hi anem, Mireia encara no té clar quina habitació escollir i encara està adaptant-se a la casa. Explica que a la primavera i estiu, Ca l’Enriqueta se llogarà per poder finançar l’estada de les dones a partir de la tardor. Les que hi vinguen podran aportar els recursos que tinguen, sense compromís, a mode de taquilla inversa. La idea és que cada grup que convisque sigue capaç d’autogestionar-se i viure de manera fàcil i solidària.

A part de Mireia, al mas ja hi viu una dona que és alhora la primera inquilina i una altra de les impulsores: l’Amneris. Va nàixer a l’Uruguai i la trobem bevent mate, abocant aigua d’un termo al recipient. El seu besavi era gallec i vivia en un far, a la fi del món, com ella diu, a Finisterre. La dictadura al seu país que va viure de jove la va fer voler venir a Espanya, on hi tenia coneguts. Volia veure el país d’origen d’una part de la seua família, que va emigrar a Sudamèrica a la búsqueda d’oportunitats.

Amneris està engrescada amb el projecte. Va fins al poble amb bicicleta, cuina a la vivenda independent de la masia, una part renovada amb i un llit a la part superior. Va conèixer a Noemí fa anys, i ella va demanar-li ajuda per començar la casa de trobada per a dones al Delta. Fa unes setmanes que és aquí i esperarà que en passen uns quants més, per assegurar-se que tot rutlla bé i organitzar la jornada de portes obertes, que tindrà lloc els propers 8 i 9 de gener. Durant les dos jornades hi haurà música en viu, àpats compartits, presentacions, vermuts i una classe de ioga. Les activitats seran exclusivament per a dones i hi ha la possibilitat de passar-hi la nit.

Mentre fa mitja, Amneris xerra amb Mireia sobre la germanor i totes les coses bones que poden sortir de Ca l’Enriqueta. Recorda els seus primers passos en el feminisme, al seu país, immers en una dictadura. Minifaldilles, manifestacions i poc suport de la societat. Ara, veu un canvi, tot i que també és crítica i creu que les noves generacions s’han d’implicar més en el moviment, també els nois. De moment, el que pot aportar per enfortir les relacions entre dones comença en creure en estes estades no mixtes al mas, ajudar en les qüestions logístiques necessàries i apostar per una iniciativa que els proporcionarà espai i universos propis.