Lia Ibáñez, coneguda com a Lia Sampai, és cantautora. S’ha criat a Cerdanyola del Vallès però una part de la seua família és de Santa Bàrbara, on ha passat caps de setmana i estius. Sempre ha sentit passió per totes les arts que li han permès expressar-se amb llibertat. També és actriu i escriu i, quan de molt menuda, va descobrir que tothom podia crear cançons des de zero, va saber que volia intentar-ho. La primera que va fer va ser per a la seua iaia, que estava morint, i va seguir per expressar tot el que tenia a dins…
Autor: A Prop
Núria Altés va criar-se entre vinyes, a Batea. Segurament per això va voler donar la mateixa infantesa als seus dos fills. Al 2010 va crear un projecte propi, Herència Altés, juntament amb la seua parella, Rafael De Haan. El celler està rodejat de les seues pròpies vinyes, als afores de Gandesa, i exporta el seu vi a tot el món. Altés recorda aquells anys com a convulsos, perquè al 2007 va tenir el seu primer xiquet. “Quan em vaig quedar embarassada estàvem creant l’empresa, estàvem en plena voràgine. Quan va arrencar Herència Altés, el gran tenia tres anys i el…
El 8 de març tot se tenyirà de lila. Els mitjans de comunicació publicaran entrevistes a dones que faran malabars per quadrar agendes i respondre a totes les invitacions. Ramaderes, pageses, escriptores, bomberes… Millor si pertanyen a gremis masculinitzats on elles són l’excepció. Després hi haurà comentaris a les xarxes on se lloarà la seua valentia, les ganes, el caràcter. Seran exemple de com sortir-se’n, la mostra que és possible viure com un home pel que fa a les condicions. Però el 8M passarà i tornaran a quedar-se soles amb proveïdors que els demanaran de parlar amb el marit o…
Durant el 2024, la ‘sala exterior’ de Lo Pati acollirà ‘Antroposcenes, narracions sobre la vida a l’Antropocè’, un cicle comissariat per Pau Waelder amb sis propostes artístiques. Les artistes que participen en esta selecció han elaborat obres audiovisuals que ens oferixen, des de diferents perspectives, escenes de la vida a l’Antropocè, particularment d’aquells entorns i sistemes que tenen un paper determinant en la vida a la Terra. Són Marina Zurkow, Claudia Larcher, Diane Drubay, Kelly Richardson, Yuge Zhou i Theresa Schubert. Fa just un any, Lo Pati va presentar la seva nova sala expositiva: La Façana. Pren forma d’una gran…
A Francesc Millan li agraden els dies de pluja. De tant en tant, torna al poble, a Santa Bàrbara. La seua faena el manté a Barcelona, on viu des de que va marxar a estudiar Periodisme. Actualment, és el cap de la secció d’Internacional del diari Ara, un càrrec que va ocupar amb només vint-i-cinc anys. Fa pocs dies que ha arribat d’Ucraïna i descansa abans de tornar al ritme de la redacció. Millan va tenir sempre molta curiositat pel que l’envoltava. Explica que, de menut, jugava al carrer on vivia sa iaia i amb una amiga anaven apuntant en…
Josep Baubí és un home de ràdio. Va ser el corresponsal a les Terres de l’Ebre de Catalunya Ràdio des del 1989 fins al 2013. Actualment és el president del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre. Recorda els seus inicis en el món del periodisme, que van ser inesperats, i repassa els últims anys i l’actualitat de la premsa del territori.
A Neus Margalef Amorós se la pot trobar cada dia a la seua botiga taller Ceràmiques Phoenix, al Carrer Major de Garcia. L’espai té tot el necessari per modelar el fang. Un racó per al torn, prestatgeries plenes de pigments, llapis sense punta per fer marques sobre la ceràmica, pinzells… Baixa al matí, obre les portes que donen al carrer, es col·loca el davantal i comença a treballar. Margalef s’ha criat a la ciutat, a Reus, però una part de la família sempre ha viscut a Garcia. El seu arbre genealògic té l’origen al poble i ella sempre s’hi va…
Joan B. Beltran és historiador i d’Alcanar. Actualment està jubilat, i això li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. El tema que l’ocupa des de fa més de vint anys és el dels deportats ebrencs als camps de concentració nazi. Tot va començar al 2005, quan va submergir-se en la vida José Gras Barrera. “A banda dels quatre deportats que ja constaven, també sabíem que, aquí al poble, hi havia un altre noi que havia estat als camps. Algú em va dir, vés i parla amb la Paquita, amb qui havíem sigut sempre veïns del carrer. Vaig…
Salvador Gómez és un dels pocs mestres barraquers que queden al país. Porta tota la vida teballant amb les mans, construint les cases típiques del Delta. També fa tot tipus d’objectes a partir del borró, l’element que corona les barraques. En té una plantació per seguir creant sota la seua pròpia empresa, ‘Borró&Artesania’. Però el seu amor cap al lloc on viu no acaba aquí, perquè també ha impulsat un projecte de turisme respectuós amb el medi ambient, les Barraques de Salvador, on anima els turistes a dormir a les barraques, a navegar per les basses i a conèixer la…
La morra se juga en parella. Els contrincants se planten els uns davant dels altres, amb la mà preparada darrere l’esquena. La treuen a la vegada que criden un número: el que creuen que sumaran els dits del rival. El funcionament és senzill, però requerix de molta concentració, agilitat i rapidesa. I també d’un to de veu fort. A la morra no s’hi pot jugar vacil·lant. De fet, presenciant una partida, impressiona el volum del joc i el ritme frenètic. Tal i com explica Òscar Sanchís, el president de Morràpita, l’agrupació que conserva esta tradició a la Ràpita, “l’origen del…
Anna Hierro és ballarina. Va començar a l’estudi d’Anna Maria Bel a la seua ciutat, Tortosa. Amb només quinze anys, la seua mentora li va proposar de presentar-se a les provés d’accés de l’Institut del Teatre. Les va passar i així va fer el primer pas per dedicar-se professionalment a ballar. L’exigència de les lliçons i els horaris van provocar que li marxés la menstruació. Tot i les negatives a les primeres proves que feia, no es va donar per vençuda, i s’ha pogut dedicar plenament a la dansa, compaginant-la amb la docència. Creu que la dansa no està al…
Els oficis moren ràpid i, amb ells, la identitat. Com a emprenedores i directores del mitjà digital A Prop, ens trobem gairebé a diari amb professionals que estan convençuts que l’ofici morirà amb ells, que miren amb llàstima el futur de les faenes de sempre. Ens ho explicava Jordi Lluch, forjador i ferrer afincat a Horta de Sant Joan que va arribar a la comarca a la dècada dels 90. Treballa al llarg i ample de la Terra Alta i el Matarranya, i gairebé no té competència. Tampoc hi haurà ningú que seguixque el llegat de Francesc Xavier Borràs, picapedrer…