TOTES LES NOTÍCIES DEL TERRITORI

Atzavara-arrels: educar en la diversitat i desmuntar construccions socials

Ens endinsem en la seua dinàmica de treball amb les imatges de Mar Sebastià

Atzavara-arrels s’ha fet seu el lema ‘Interculturalitat, cohesió social i acció comunitària‘. Els tres conceptes engloben els valors d’esta associació tortosina que treballa dia a dia per oferir un projecte obert i participatiu en ple Ferreries. El Casal Cívic, on també se reunix la gent gran del barri, acull este espai capitanejat per Òscar Pla, un jove ebrenc format en la diversitat i la integració, que ens ensenya tots els racons d’Atzavara. Ne parla amb passió i entusiasme. Segurament, un dels punts forts de l’associació és que la porta gent jove amb ganes de fer coses i aprendre dels xiquets i xiquetes. El dia que hi anem, les menudes fan de periodistes: estan immerses en ‘Informades‘, un treball de camp que els permet posar-se a la pell dels professionals de la ràdio.

Primer redacten les notícies del mes. Treballen a la taula, juntes, colze contra colze, i se repartixen les tasques. Han de fer memòria i recordar tot el que han fet a l’associació en les últimes setmanes. Òscar i la resta de voluntaris les vigilen i els donen suport. Les ajuden a refrescar els records. “Recordeu la bicicletada que vam fer?”. I les nenes recorden i escriuen, engrescades.

Quan acaben, canvien d’aula i se preparen per a llegir les notícies prèviament redactades en veu alta. A més, les graven en vídeo perquè sàpiguen què se sent davant d’una càmera. Algunes se posen nervioses i demanen de fer-ho les últimes, vergonyoses, però la majoria se mostren segures i a gust actuant davant de tots. Llegeixen amb fluidesa i s’entrebanquen molt poc.

Aquí no hi ha prohibicions ni jerarquies marcades. Les xiquetes poden campar per l’edifici lliurement, voltar per les aules assignades i canviar d’activitat si així ho preferixen, sempre que el grup i els adults hi estiguen d’acord. Si una s’avorreix escrivint, pot passar directament a gravar, o a dibuixar per lliure, o a jugar. Tot i que, com les activitat sempre passen el seu filtre, se les veu còmodes amb l’activitat escollida. Xerren amb Òscar i li fan preguntes de tot tipus, desacomplexades. Quan acaben la faena, s’acosten a la voluntària més nova i li pregunten com se diu. Algunes agafen fulls i li pregunten si li estan escrivint bé el nom, d’altres hi escriuen el seu.

Amb les responsabilitats acabades, corren cap al conta contes que hi ha a la plaça de baix. Hi van arribant a mesura que acaben les activitats i s’afegixen al grup com si res. De camí, Òscar ens explica que, tot i que és important educar els infants i ensenyar-los a tenir un horitzó ampli, Atzavara-arrels també treballa amb adults. Organitzen cursos per mirar de desmuntar esta masculinitat tòxica que oprimix les dones i també els mateixos homes. Munten tallers on hi acudixen homes que s’adonen que tenen comportaments masclistes i tòxics que poden acabar derivant en maltractament, ja sigue psicològic o físic, i que volen posar remei a la situació.

El concepte del gènere també s’intenta abordar des de totes les perspectives possibles. Una de les coses que ens sorprèn més són els cartells penjats a les portes dels lavabos. Els han dibuixat les nenes, se nota pels colors i les lletres de pal, i hi han posat: “Lavabo per a qui se senti dona” o “Lavabo per a qui se senti home”. Les veiem que corren pels passadissos i elles ni s’hi fixen, perquè estes afirmacions han passat a formar part del seu dia a dia i, per tant, de la seua educació.

Fotografies de Mar Sebastià

Facebook
WhatsApp
Twitter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

També et podria interessar...

Copyright © 2020 APROPEBRE | Designed by IPM Projects