Ens endinsem en la seua dinàmica de treball amb les imatges de Mar Sebastià
Atzavara-arrels s’ha fet seu el lema ‘Interculturalitat, cohesió social i acció comunitària‘. Els tres conceptes engloben els valors d’esta associació tortosina que treballa dia a dia per oferir un projecte obert i participatiu en ple Ferreries. El Casal Cívic, on també se reunix la gent gran del barri, acull este espai capitanejat per Òscar Pla, un jove ebrenc format en la diversitat i la integració, que ens ensenya tots els racons d’Atzavara. Ne parla amb passió i entusiasme. Segurament, un dels punts forts de l’associació és que la porta gent jove amb ganes de fer coses i aprendre dels xiquets i xiquetes. El dia que hi anem, les menudes fan de periodistes: estan immerses en ‘Informades‘, un treball de camp que els permet posar-se a la pell dels professionals de la ràdio.
Primer redacten les notícies del mes. Treballen a la taula, juntes, colze contra colze, i se repartixen les tasques. Han de fer memòria i recordar tot el que han fet a l’associació en les últimes setmanes. Òscar i la resta de voluntaris les vigilen i els donen suport. Les ajuden a refrescar els records. “Recordeu la bicicletada que vam fer?”. I les nenes recorden i escriuen, engrescades.
Quan acaben, canvien d’aula i se preparen per a llegir les notícies prèviament redactades en veu alta. A més, les graven en vídeo perquè sàpiguen què se sent davant d’una càmera. Algunes se posen nervioses i demanen de fer-ho les últimes, vergonyoses, però la majoria se mostren segures i a gust actuant davant de tots. Llegeixen amb fluidesa i s’entrebanquen molt poc.
Aquí no hi ha prohibicions ni jerarquies marcades. Les xiquetes poden campar per l’edifici lliurement, voltar per les aules assignades i canviar d’activitat si així ho preferixen, sempre que el grup i els adults hi estiguen d’acord. Si una s’avorreix escrivint, pot passar directament a gravar, o a dibuixar per lliure, o a jugar. Tot i que, com les activitat sempre passen el seu filtre, se les veu còmodes amb l’activitat escollida. Xerren amb Òscar i li fan preguntes de tot tipus, desacomplexades. Quan acaben la faena, s’acosten a la voluntària més nova i li pregunten com se diu. Algunes agafen fulls i li pregunten si li estan escrivint bé el nom, d’altres hi escriuen el seu.
Amb les responsabilitats acabades, corren cap al conta contes que hi ha a la plaça de baix. Hi van arribant a mesura que acaben les activitats i s’afegixen al grup com si res. De camí, Òscar ens explica que, tot i que és important educar els infants i ensenyar-los a tenir un horitzó ampli, Atzavara-arrels també treballa amb adults. Organitzen cursos per mirar de desmuntar esta masculinitat tòxica que oprimix les dones i també els mateixos homes. Munten tallers on hi acudixen homes que s’adonen que tenen comportaments masclistes i tòxics que poden acabar derivant en maltractament, ja sigue psicològic o físic, i que volen posar remei a la situació.
El concepte del gènere també s’intenta abordar des de totes les perspectives possibles. Una de les coses que ens sorprèn més són els cartells penjats a les portes dels lavabos. Els han dibuixat les nenes, se nota pels colors i les lletres de pal, i hi han posat: “Lavabo per a qui se senti dona” o “Lavabo per a qui se senti home”. Les veiem que corren pels passadissos i elles ni s’hi fixen, perquè estes afirmacions han passat a formar part del seu dia a dia i, per tant, de la seua educació.
