L’acte posa fi a les activitats realitzades per celebrar l’Any Arbó, que commemora els 120 anys del seu naixement
El I Congrés Sebastià Juan Arbó vol ser el primer gran esdeveniment acadèmic que aplegue investigadors i especialistes que estudien la figura i l’obra de Sebastià Juan Arbó. L’escriptor nascut a la Ràpita va conrear els gèneres de la novel·la, el teatre i també va treballar de periodista. Quan va tenir dotze anys va traslladar-se amb la seua família, formada per pagesos jornalers, a la capital del Montsià, on va cursar estudis que complementava amb el treball. Va descobrir que l’apassionaven les lletres gràcies a Cecília Meyer de Carvallo, familiar del propietari de la casa on vivia a Amposta. Quan va marxar a Barcelona per fer el servei militar, la ciutat va donar-li l’oportunitat de viure de les paraules: va iniciar-se en el món del periodisme escrivint per a mitjans com La Vanguardia i l’ABC. La seua primera novel·la va ser L’inútil combat (1931), seguida de Terres de l’Ebre (1932), Notes d’un estudiant que va morir boig (1933) o Camins de nit (1935). La seua infantesa, els paisatges per on se movia de xiquet i l’amor que sentia cap al Delta se veuen reflectits en la seua obra. Va guanyar premis com el Nadal, el Novel·listes o el Fastenrath, i Amposta el va nomenar Fill Adoptiu de la ciutat al 1950. Arbó va morir l’any 1984 a Barcelona i va ser enterrat al cementiri de la Ràpita.
Ara, coincidint amb l’any Arbó, que ha commemorat el 120è aniversari del seu naixement, es proposa promoure i potenciar l’estudi i la recerca sobre l’escriptor. L’àrea temàtica de les comunicacions és oberta, de manera que abraça qualsevol aspecte poc estudiat relatiu a l’escriptor, i des d’enfocaments disciplinaris diferents, en qualsevol dels dos sistemes literaris en què va publicar, el català i el castellà, i en qualsevol d’ambdues llengües. Joan Antoni Forcadell, filòleg ampostí i investigador predoctoral de la UAB, explica que al congrès “hi haurà diferents especialistes en l’obra d’Arbó que han treballat la seua obra en algun moment. La majoria són doctors, universitaris i molts professors d’institut, catedràtics de secundària. Participants variats que tracten temes molt diferents, enfocats a aspectes que fins ara no havien estat estudiats, com per exemple la faceta d’Arbó com a biògraf o redactor d’articles d’opinió. L’objectiu era este, recuperar temàtiques que havien quedat una mica oblidades”.
El congrés és obert al públic i se celebrarà en dues localitzacions diferents: l’Arxiu Comarcal del Montsià i la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, totes les sessions es podran seguir també telemàticament per videoconferència a través d’un enllaç habilitat.