L’artista va establir-se a París des de molt jove
Antoni Casanova Estorach, nascut a Tortosa, va ser un dels pintors catalans més exitosos de finals del segle XIX. Va ser capaç de conrear molts gèneres de pintura, però el reconeixement va arribar-li amb els quadres de sàtira anticlerical, amb escenes que es mofaven de l’església.
Els seus orígens a la capital del Baix Ebre van ser humils. El talent que Casanova va mostrar des de ben petit li va obrir les portes a estudiar a Barcelona, on va començar a dibuixar amb l’escenògraf i il·lustrador Josep Planella i Coromina. Al 1860, passa a formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i el mateix director de la institució, Claudi Lorenzale i Sugrañes, va fixar-se en el seu talent i va decidir ajudar-lo amb els seus propis recursos. Al cap de quatre anys, l’artista tortosí marxa a Madrid per seguir formant-se a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va poder copiar les obres universals que es trobaven al Museu del Prado en diverses ocasions.
Amb l’obra La Redempció dels Captius va guanyar una pensió que donava la Diputació de Barcelona que li va permetre estar-se a Roma finalitzant la seua etapa de formació. Durant este temps, Casanova va poder vendre els seus quadres, que de vegades estaven prop del costumisme i d’altres representaven escenes i estils típics del segle anterior. L’any 1875, el pintor ebrenc va traslladar-se a París, on va viure la resta dels seus dies. Va ser allà on va trobar una visió còmica i punyent de la pintura. Va començar a pintar escenes satíriques relacionades amb l’església, com ara monjos i mossens en situacions poc adequades i fent ús de la seua posició privilegiada. A banda de l’èxit dins del mercat francès i europeu, va ser un dels artistes catalans amb més vendes al mercat dels Estats Units.
El seu caràcter melancòlic i obsessiu sovint era un obstacle per a ell mateix. Era capaç de passar-se setmanes tancat a l’estudi i no sortir-ne si no acabava la faena. En un dels seus millors professionals, ja a les acaballes de la seua carrera, va patir un robatori que el va enfonsar i del qual no es va refer més. Va morir al lloc on treballava, el 22 de desembre de 1896.