TOTES LES NOTÍCIES DEL TERRITORI

Àngel Martí: “Tots els que treballàvem a la costa de la Cala ens vam trobar farcells d’haixix”

L’escriptor relata el dolor de les famílies tocades per la droga als anys 80

Àngel Martí Callau és escriptor i cap de la policia local de l’Ametlla de Mar. Prové de família de tradició marinera, la qual cosa es reflecteix en la seua obra. És Diplomat Superior en Criminologia i compagina la seua feina amb l’escriptura. Escriu novel·la, contes i poesia.

Abans de formar part del cos policial, era pescador i, durant la dècada dels 80 sortia a pescar a la costa de la Cala. Va ser una època en què la costa ebrenca es va convertir en una porta d’entrada a la droga quan el desplegament policial es va massificar al sud d’Espanya. Este fenomen és el punt de partida de Pells de Sorra i Escates.

Sempre has estat en contacte amb la mar i també als anys 80. Com vas viure aquella època on s’estava entrant droga per La Cala?
Als anys 80 hi havia molt de tràfic d’haixix per la nostra costa i ho he viscut amb les meues pròpies carns perquè era pescador i, després, el 1989 vaig entrar dins el cos policial de l’Ametlla de Mar. La situació es va viure de diverses maneres perquè la Guàrdia Civil no s’esperava esta entrada. Van trobar un punt que no estava gaire habitat i van aprofitar per a descarregar aquí. Moltes vegades, quan els localitzaven, tiraven els farcells a la mar i quan les màquines d’arrossegament agafaven els farcells. Els més honrats entregaven la droga a la Guàrdia Civil, qui després podia mal pensar d’ells per si se n’havien quedat. Alguns altres van aprofitar l’ocasió i es quedaven els farcells per fer-ne negoci.

Tu també en vas trobar?
Sí que me’n vaig trobar. Tots el que treballàvem per aquí en trobàvem.

Com afectava les famílies esta situació?
Hi havia alguns joves que es dedicaven exclusivament a recuperar farcells de baix l’aigua i a vendre’ls. Per exemple, un mariner jove Alguns han acabat a la presó i d’altres han mort de la droga. Ha sigut un drama per a les famílies.
A diferència del que pot semblar, Pells de Sorra i Escates és un llibre que retrata les històries familiars tocades per la droga i el seu patiment. Per exemple, es tracta molt la lluita de les mares perquè els fills surten de la droga.


El llibre és la segona part de Llàgrimes de sal, que ressegueix la vida de l’Arnau.
Sí, en este cas Pell de sorra i escates se centra en la família de l’Arnau, que és el protagonista del primer llibre, i amb la família de la Hanna, que és de la part de Barcelona. Totes dos viuen la problemàtica de la droga però d’una manera molt diferent.

Al llibre apareixen diversos territoris: L’Ametlla de Mar, Tenerife, Barcelona i Israel. Per què?
L’Ametlla de Mar l’he escollit perquè és el meu municipi i té rellevància per tot el que va passar. Tenerife forma part del llibre en gran part per la llegenda de la deessa Timamfaya i les olivines. Em va semblar que seria donar-li un punt de màgia i tota la novel·la s’uneix en este concepte. El Putxet és d’on és la meua parella. Desconeixia totalment la cultura jueva i fa deu anys que estic amb la meua parella, que és jueva. És de Barcelona i es va convertir al judaisme. Em va compartir la cultura jueva i em va interessar moltíssim. Per este motiu, part de la història transcorre a Israel, ho situo en este territori per retratar els conflictes bèl·lics entre Israel i Palestina i explicar com ho veu una persona arribada des de fora.

Pells de Sorra i Escates és un llibre que retrata les històries familiars tocades per la droga i el seu patiment

Àngel Martí Callau, escriptor

De fet, també es tracta la violència dins l’estat Espanyol amb l’atemptat de l’Hipercor.
Exacte, aquí també hi havia atemptats i situacions de violència cada dos per tres. Poden passar desgràcies d’aquest tipus a qualsevol lloc i ho volia explicar.
La droga és un dels majors problemes socials de la dècada.

Un dels personatges marxa de Barcelona fins a Israel per formar part d’un quibuts. Per què?
Moltes persones hi anaven aleshores per conviure amb una societat desconeguda. Molta gent amb diners enviava als fills perquè coneguessen un altre sistema de viure, un sistema comunista. En el cas del llibre el personatge marxa per desintoxicar-se, però no és un cas habitual que jo sàpiga.

Com es desintoxicava una persona sense recursos?
S’explica amb detall al llibre. Una persona toxicòmana es desintoxicava a casa i era molt dur haver de passar el ‘mono’ sense recursos. Jo això ho he vist amb els meus ulls. Tot el que escric ho he viscut. És una novel·la que remou l’ànima i el cos.

La història de l’Arnau ja està tancada?
La meua idea sempre ha estat que sigui una trilogia, però tinc els meus dubtes encara. La primera part va sortir el 2012, la segona al 2020. No tinc molt clar que siga una tercera part o bé una primera. Potser em plantejo explicar la història dels pares de l’Arnau, però no tinc molt clar què faré.

Futurs projectes?
Ara de moment tinc acabada una novel·la. És la primera que escric de gènere purament policíac i també la primera que ho faig en castellà. Ara estic buscant editorial.


Ens pots avançar de què tracta?
Un grup especialitzat de Mossos que es dedica a les investigacions al límit. Hi ha un dels personatges que és un Mosso molt peculiar. Ho deixo amb la incògnita. També val a dir que hi ha històries d’amor.

Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on twitter
Twitter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

També et podria interessar...

Copyright © 2020 APROPEBRE | Designed by IPM Projects