El poeta tortosí Albert Roig publica Posseït
Albert Roig (Tortosa, 1959) és poeta, assagista, traductor, dramaturg i professor a l’Institut del Teatre de Barcelona. El seu primer poemari el va publicar amb trenta anys, Córrer la taronja (Empúries, 1989). Des de llavors, obres de teatre efímeres, adaptacions, col·laboracions amb diversos músics, assajos i reculls. Ara publica Posseït (L’Altra Editorial, 2022), on parla dels poetes fills de la Guerra Civil, una generació, segons l’autor, oblidada. “Hai de complir un deure: seguir escrivint i venjar l’oblit a què han condemnat los grans poetes catalans del segle XX. Aquests: los mallorquins Blai Bonet, Miquel Bauçà i Andreu Vidal i els tortosins Zoraida Burgos i Gerard Vergés i el poeta de la Franja Desideri Lombarte. També volia fer una relectura de Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés i J. V. Foix, que són los altres poetes catalans que m’han fet poeta, amb Ausiàs March”.
Per poder rescatar-los d’este limb col·lectiu, Roig els filma, és a dir, els dixa fer. Els observa, com si ho fes a través d’una escletxa, per mostrar-nos les seues virtuts i les seues misèries. “He volgut que tothom, encara que no conegués cap d’aquests poetes, s’interessés per ells, seguís lo fil de ses vides, com se fan amics, i com cap d’ells no acaba de ser considerat socialment. Moren solters i sense fills. Los catalans no estimen los seus poetes perquè no estimen la seua llengua”. La intenció de l’escriptor és que els lectors tornen a una poesia en concret. “Jo entenc que la gent llixque Neruda, Martí i Pol i Joan Margarit. Abans la gent llegia Campoamor. Però la bona poesia és una altra i demana fe cega i passió per ser entesa i estimada. La bona poesia et canvia. Mira els anglesos, que tots han llegit Shakespeare…”.
L’estructura de Posseït entrellaça escrits dels poetes en qüestió, experiències personals, vivències, correspondència. L’autor explica que no vol revelar com ha aconseguit este esquelet que definix el llibre, però que ha estat l’aspecte més complicat de l’escriptura. Sí que diu que ho ha fet “a poc a poc i amb amor, com los cuiners quan cuinen per a la gent que estimen”. S’hi respira també certa nostàlgia d’un temps prolífic replet de personatges que l’interessaven. “Del que parlo a Posseït ja no existeix. Ara viviu en un món diferent del meu. Lo meu món és silenci, natura, espera, soledat, pell, ulls, olors, suor, terra, etc”.
Sobre l’oblit d’esta generació de poetes, Roig creu que les circumstàncies culturals i socials han estat clau per propiciar-lo: “Los catalans sabem que vivim sota un règim que mos considera una colònia conquerida i que vol abolir la nostra llengua. La dictadura espanyola té moltes cares i una sola bandera: la de la violència i l’oblit. La poesia és resistència i és a la vegada mirada neta. Lo iaio tortosí de Carles Riba és mon iaio. Me són presents tots los meus avantpassats. Jo soc ells”.
I amb tot, l’objectiu final de l’escriptor és “que el lector de Posseït tanque el llibre i córrigue a comprar un llibre d’aquests poetes. Vull que la gent torne a llegir bona poesia”.
