Fotografies de Judit Camacho i text de Laia Viñas
Aida Martí és artista multidisciplinar. D’entre tots els seus projectes, de la mà del Centre d’Art Lo Pati i del projecte Ebrergent per a joves artistes del territori, Martí va explorar la problemàtica del Delta a través d’una instal·lació sonora. Els passats 8 i 9 de juny va participar en la Cátedra Abierta del Museu Reina Sofía, que naix d’una col·laboració entre esta institució i la Universitat Oberta de Catalunya, on Martí ha estudiat el grau d’Arts. Allà va presentar el seu treball Monument 24, que reflexiona sobre el paper de l’art, la política i la societat en relació al monument franquista del riu Ebre al seu pas per Tortosa.
Aida Martí ha passat un semestre sencer repassant tota la documentació existent sobre el monument feixista. Creu que hi ha poca coneixença de l’origen del monòlit i reflexiona sobre el context artístic, polític i social que van fer possibles la seua construcció a la dècada dels seixanta, anys després de la fi de la guerra civil. Tal i com l’autora explica a l’assaig que recull la seua recerca, la projecció d’un monument així significa “reforçar el poder a través d’un relat canònic, i quan aquest es troba en mig d’un canvi social brusc, com podria ser una revolta o protestes, etc. veiem com es fan caure estàtues o altres tipus de símbols presents en l’espai públic”.
Creu que, sovint, este afany de mostrar poder passa per damunt dels interessos dels ciutadans. “La decisió política d’erigir un monument en lloc de reconstruir el pont de la Cinta va passar per sobre dels interessos i la voluntat veïnal, afectant comerç, maneres de socialitzar, creant noves jerarquies i modificant per complet els barris”, argumenta Martí. L’artista remarca el paper de Tortosa durant la guerra i que va ser una població especialment castigada. “Tortosa va patir durant la guerra més de vuitanta bombardejos aeris per part de les legions italiana i alemanya. Fet que, sumat als atacs terrestres, deixaren una ciutat devastada: s’estimaren al voltant del 80% d’afectacions en les infraestructures urbanes”.
Passant per la consulta del 2016 promoguda per l’Ajuntament, Aida Martí repassa els fets que han marcat la història del monument i mostra fins a quin punt seguix d’actualitat en els nostres dies. Pensa que la solució per tancar el debat a la ciutat és posar tota la informació possible sobre la taula, informar en profunditat a la ciutadania perquè pugue decidir quin sentit té mantenir-lo, reinterpretar-lo, enderrocar-lo o amagar-lo. Per a ella, ”el monument amaga tantes coses que li estrenyen les costures: amaga tota la càrrega ideològica i dolor causat pel vell règim, i una incapacitat crítica i de trencament per part del poder que l’ha anat succeint en tot moment”.
