Fotografies de Judit Camacho i text de Laia Viñas
Pau Rodríguez ha crescut rodejat de música. Els seus pares han estat professors de la Lira Ampostina i ell de seguida va tenir clar que volia tocar el clarinet. “Viure-ho a casa me va ajudar a prendre’m la música més seriosament. Fins als divuit anys vaig estar aquí, a la Lira. Encara no teníem estudis reglats i vaig entrar al Conservatori de Tarragona per poder començar el grau superior. Vaig estar dos anys allà i després vaig entrar al Liceu, a Barcelona”.
La seua carrera professiona l’ha dut a seguir formant-se a Finlàndia i a Palestina. Just abans de la pandèmia, pels volts de nadal del 2019, li van oferir tornar a casa per fer classes i convertir-se en el director de l’Escola de la Lira Ampostina. Però va ser abans d’establir-se a l’Ebre que la seua cosina, Laura Ruiz, també clarinetista de renom internacional, li va fer una proposta engrescadora. “Em va dir que seria molt bonic si poguéssem tocar aquí el que estàvem tocant fora del país. Vam ser conscients que a Amposta, les Terres de l’Ebre i fins i tot Tarragona no existia cap festival de música de cambra de referència”. Així va començar l’aventura del DeltaChamber Music Festival, que este juliol celebra la vuitena edició i vol fer arribar al públic general la música de cambra. Aposten també per la formació de talents joves que, tal i com apunta Rodríguez, han de ser el públic cultural del futur.
Les primeres edicions del festival constaven de pocs concerts i actuacions d’amics músics. “Poc a poc l’hem anat professionalitzant, hem anat creixent i cada any afegim alguna cosa més”. Per a Pau Rodríguez, un dels actes més destacats són els concerts individuals, on un músic toca una peça per a només un espectador en absolut silenci. Creu que, en este context, se percep el vertader significat de l’ofici: emocionar i comunicar.